La Vanguardia (Català-1ª edició)
Suzanne Valadon, el viatge radical de model a pintora
El MNAC ‘ressuscita’ l’artista sensacional que va aprendre dels pintors per a qui va posar i va crear un art lliure de convencions
figura pop”. Les ganes d’anar en contra és una de les característiques d’un artista que s’ha encarregat de modelar la música pop espanyola. “Em sento frontissa entre les bandes més clàssiques i els projectes urbans contemporanis”, afirma. “La manera de compondre ha canviat, pots agafar una cançó rock amb la manera de compondre de l’urbà”.
El cotxe i la carretera, com la del Garraf, són protagonistes evidents de Conducción temeraria, “relaciono el cotxe amb moure’m amb llibertat, m’ha semblat inspirador”, un símil que prossegueix amb la velocitat: “Vulgui o no, visc molt ràpid, sento que tot passa de pressa, se m’escapa la vida de les mans en l’àmbit personal i el professional”. El resultat és un disc “molt sòlid de so i en la part conceptual”, afirma convençut. “Les lletres i el conjunt s’entenen molt bé quan s’escolta d’una tirada, és més sòlid que el primer, una roca”.
Segur en les seves explicacions però tímid en el gest, Alizzz recorda la primera vegada que va pujar a un escenari a punxar, “ho vaig passar fatal, ho he passat malament moltes vegades, però si vols dedicar-te a això no pots ferho des de casa teva”. Al final, la música va poder més que les pors. “Moltes vegades m’he tirat a la piscina passant-ho malament”, recorda, “però sempre m’ha resultat positiu enfrontar-me a coses que em feien pànic, ho faig i ho continuaré fent”, encara que sigui per una carretera perduda i conduint temeràriament. ●
El futur revelat,
tembre) la sensacional pintora francesa. “La seva història no hauria d’haver-se escrit mai”, insisteix Vallès. “Una dona molt, Suzanne Valadon molt pobra, filla d’una mare solte(1865-1938) la va bara que es busca la vida a Montmatejar així Toulousetre i que amb 15 anys comença a Lautrec, un dels posar per a pintors, una professió molts pintors que estava associada a la prostituamants per a qui va posar d’adoció, i que malgrat tot aconsegueix lescent. “Ja que sempre estàs desobrir-se camí i ser respectada en pullada envoltada de vells, hauriun món d’homes on a més hi haes de dir-te Suzanne”, com la jove via una competència ferotge”. de la història bíblica que és abusaAl final del recorregut, gairebé da pels ulls lascius de dos ancians. com un manifest de l’antimodel, Però mentre era pintada per Retrobem la seva obra mestra, L’hanoir, Puvis de Chavannes, Debitació blava, en què Valadon gas..., Valadon observava i aprecurtcircuita la tradició de l’odania, fins a convertir-se ella mateixa en artista, pintant al seu torn extraordinaris nus femenins, dones fortes i carnals, despreocupades per seduir però conscients del seu propi desig sexual.
Lliure i completament propietària de la seva vida i dels seus pinzells, va triomfar contra tot pronòstic, va vendre prou com per comprar-se un castell als afores de París i al seu enterrament van assistir els més grans: Picasso, Braque, Derain... Però amb el temps el seu art va quedar disminuït, eclipsat pel seu fill, Maurice Utrillo, i enfosquit per la misogínia creixent, malgrat que la seva obra és present als museus més importants del món, del Pompidou al Metropolitan de Nova York.
“Tenia totes les cartes perdedores però les va jugar tan bé que va acabar guanyant”, assenyala Eduard Vallès davant de El futur revelat, també conegut com La tiradora de cartes, el quadre que obre l’emocionant exposició Una epopeia moderna, amb què el MNAC presenta per primera vegada a Espanya (fins a l’1 de se
Alisca en l’art francès, de Manet fins a Ingres o Matisse. La seva, generosa en carns, no està despullada per a delit dels homes, descansa relaxada sobre una manta blava amb estampat d’heura, a gust amb si mateixa i la seva evident bohèmia, un cigarret apagat a la boca, pantalons moderns de ratlles i uns llibres al peu del divan. Lliure i real.
“Ella mateixa va oferir versions molt diferents sobre la seva vida, de manera que la veritat absoluta no la sabrem mai”, adverteix Vallès, comissari de l’exposició juntament amb Philip-Dennis Cate, del Centre Pompidou-Metz, soci d’una producció internacional en què també ha participat el Museu d’Art de Nantes.
Valadon va treballar com a florista, rentaplats, mainadera, bugadera, cambrera i acròbata en un circ fins que una lesió la va obligar a descavalcar del trapezi. Als 18 anys va donar a llum un fill, a qui després el seu amic Miguel Utrillo donaria el seu cognom, després del que va anomenar “la guerra dels set anys”, el temps en què la pintora dels ulls blaus va trigar a convèncer-lo. Al quadre En campanya, Rusiñol va retratar la parella en un Montmatre en construcció, ell vestit amb l’uniforme d’Erik Satie, que va mantenir amb Valadon l’única relació sentimental de la seva vida. Després de la seva ruptura, el músic gelós va compondre Vexations (Vexacions), una complexa partitura amb un únic motiu que exigeix ser tocat sense parar 840 vegades seguides.
A les sales del MNAC, ambientades amb fotografies i elements escenogràfics que evoquen el París de la Belle Époque, les notes sonen sense parar en un vell armònium. L’exposició, que s’avança a la que el Pompidou li dedicarà el gener del 2025, està sent un èxit inesperat. El boca a boca va fer que el cap de setmana passessin per les seves sales 6.000 persones. Val molt la pena.
Valadon no va agafar un pinzell fins al 1909, als 44 anys, quan va deixar el seu marit, un empresari, pel pintor André Utter, amic del seu fill, a qui doblava l’edat. Es va retratar al costat d’ell a Adam i Eva, ella triomfalment rejovenida, ell completament despullat (està considerat el primer nu masculí fet per una dona). Onze anys després, per poder exhibirlo al Salon des Indépendants, va haver d’incorporar-hi un tapall de parra. ●
“Em sento frontissa entre les bandes més clàssiques i els projectes urbans contemporanis”
Les seves dones són fortes i carnals, no proven de seduir, però són conscients del seu propi desig sexual