La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça ho remunta tot L’equip blaugrana guanya a Londres i encadena la seva quarta final seguida
El Barça i Stamford Bridge. Dos noms que semblen destinats a escriure’s plegats a les pàgines més èpiques del club. Fa quinze anys, Andrés Iniesta convertia el temple del Chelsea en un escenari màgic per al barcelonisme, i ahir, Fridolina Rolfö afegia més pàgines a aquesta bonica història signant el gol que enviava el Barça a la final de la Champions de San Mamés. A la mateixa porteria i vestint la samarreta groga. El destí estava escrit.
Un dia fred i gris a Londres, la pluja pronosticada a l’hora del partit va arribar puntual a la cita. Un vel fi que va caure incessant durant tot el partit mentre sota el cel de la capital londinenca es disputava una batalla a vida o mort. El bitllet a la final de la Champions en joc, ni més ni menys.
Va sonar el xiulet inicial i la grada va començar el seu matx particular entre càntics de les blaugrana i de les blues. També el matx a a gespa. Un partit d’alt voltatge que va arrencar amb molta intensitat, potser massa per a un FC Barcelona més acostumat a controlar els partits que no pas a veure’s embolicat en pugnes de tanta pressió. Resistia amb solvència però es precipitava. Volia, necessitava, un gol aviat i les presses es van imposar en el control als primers compassos. De mica en mica, el Barça va anar aconseguint més la possessió, però vigilat molt de prop per un Chelsea letal a la contra. Especialment pel seu carril esquerre, on Ashley Lawrence guanyava una vegada i una altra l’esquena a Lucy Bronze. Entre ella i Leupolz van convertir el partit de la lateral anglesa en un martiri.
Però les blaugrana anaven aconseguint el partit i Caroline Graham Hansen va enviar el primer xut entre els tres pals a la sortida d’un córner, aturat per una atenta Hampton en dos temps. Va ser el preludi del que arribaria
Aitana Bonmatí, el far de les de Giráldez, va empatar l’eliminatòria amb un gol molt seu
després, al minut 25. Una passada magnífica entre línies de Patri Guijarro va arribar als peus d’Aitana Bonmatí que, amb un potent xut creuat, va perforar la porteria rival després que el xut toqués les cames de Buchanan, fet que va fer impossible que Hampton pogués fer-hi res. La banqueta del Barça va embogir mentre la migcampista corria cap a ells celebrant el gol que empatava l’eliminatòria. Jugadores i cos tècnic es van fondre en mil abraçades i crits de ràbia. La remuntada era més a prop, neutralitzat el 0-1 de l’anada favorable al Chelsea.
Tot i que el Chelsea de seguida s’encarregaria de demostrar a les blaugrana que qualsevol petit error es podia pagar molt car. Leupolz va estavellar una potent canonada al travesser, superada la mitja hora de joc, mentre la banqueta del Barça s’anava impacientant. Les jugadores comentaven les jugades amb nerviosisme mentre el Chelsea vivia paradoxalment els seus millors minuts. L’equip culer va resistir i va marxar al vestidor a només un gol de la remuntada.
A la segona part, el Barça va sortir bé, molt més reconeixible en el seu futbol, combinant amb paciència i trenant jugades en atac, però el Chelsea es tornaria a encarregar de baixar-lo a la terra.
Lucy va cometre un error defensiu groller que va deixar sola Nüsken. Per fortuna, el seu xut va topar amb el pal.
El partit es posaria de cara per a les blaugrana quan el Chelsea es va quedar amb deu per l’expulsió de Buchanan al 59, que va veure la segona groga per una entrada lletja al turmell de Patri Guijarro. Cada minut que passava, el Barça se sentia més còmode. Es va retrobar amb el seu futbol, tot i que li faltava ser més incisiu en atac. I llavors, Aitana va ser envestida dins de l’àrea en un claríssim penal que sorprenentment es va encarregar de llançar Fridolina Rolfö. La sueca no va fallar, i a la mateixa porteria en què fa quinze anys Andrés Iniesta marcava un dels gols més icònics del barcelonisme, va marcar el 0-2 que donava al Barça el passi a la final de la Champions. Però quedava un quart d’hora de partit.
Es va intensificar la pluja, com si volgués acompanyar les milers de goles blues que provaven de convertir Stamford Bridge en un infern per a les culers. L’afició va empènyer com mai el seu equip, provant de suplir l’absència de Buchanan amb la seva empenta, i al Barça li va tocar fer un titànic exercici de resistència. Però va resistir, quedant-se amb la pilota. I ja és en una nova final, la quarta consecutiva. Avui sabran quin és el seu rival per al 25 de maig a San Mamés. El PSG o el Lió. ●
El Chelsea va ser un rival duríssim, però va perdre resistència en quedar-se amb deu per vermella a Buchanan
Rolfö va sentenciar de penal i un gran rondo del Barça es va imposar fins al final, tot i l’empenta local