La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Les grans empreses tenen ganes de donar suport a la Cambra”
President de la Cambra de Comerç de Barcelona
Josep Santacreu (Guissona, 1958) va aconseguir aquesta setmana el suport del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona per posar en marxa un pla de xoc a la institució. Després de sis mesos al capdavant, l’exconseller delegat de DKV fa balanç i estableix les línies mestres dels primers compassos del mandat. La seva prioritat és recuperar la salut financera de la institució i restablir els ponts dinamitats per l’anterior cúpula amb administracions, institucions i grans empreses.
Quines mesures conté el seu pla de xoc?
Les cambres tenen per objectiu la promoció econòmica i la protecció dels interessos dels empresaris. Per fer-ho, hem de tenir unes cambres fortes, i el primer pas és que siguin sostenibles. Ens hem trobat una cambra que ha encadenat quatre anys de dèficit. És una institució solvent, però cal reequilibrar les finances.
Quan va guanyar les eleccions va afirmar que faria una institució per a tothom. Ho ha aconseguit?
Anem per aquest camí. Les cambres a Catalunya representen 700.000 empreses i això significa que totes l’han de sentir com si fos casa seva. Pels motius que siguin, les grans empreses s’han allunyat de la institució i el nostre objectiu és que hi tornin a ser presents. A més, també treballem per restablir ponts amb algunes administracions públiques i institucions.
Ha recuperat les bones relacions amb tots els partits?
Aquí hi ha empreses de tots els colors. La Cambra ha de tenir una relació exigent, legal i neutra amb la política. Amb opinió en política econòmica i empresarial, però sense entrar en el debat partidista. La institució s’ha d’entendre amb totes les administracions sigui quin sigui el seu color polític. Això també implica tenir una veu forta i potent. Volem recuperar la nostra autoritat.
Les grans empreses encara no han ocupat les cadires de plata. Com està el procés?
El procés està avançant i esperem tenir notícies. En tindrem dues en aquest mandat i, a les següents eleccions, estudiarem una ampliació. Però la nostra aposta per les grans empreses va més enllà d’això. Volem que s’acostin a la Cambra i que es converteixin en socis institucionals. Estem treballant en projectes concrets. Ja n’hem parlat amb una dotzena i veiem una bona resposta.
Es planteja un consell de la gran empresa?
És probable que acabem creant un espai, però no és un tema immediat. La gran empresa té ganes de tenir un paper i tornar per donar suport a la Cambra. Els problemes econòmics actuals, amb un dèficit aquest any de 2,5 milions, s’expliquen en certa mesura per això. Ha desaparegut una aportació neta d’un milió d’euros.
La situació econòmica els lliga de mans en aquest mandat?
Els temes clau els farem igual. Tenim un comitè executiu amb molt de talent per tirar endavant el nostre projecte. La Cambra ara s’endeutarà, però sabem que ho recuperarem. En qualsevol cas, agraïm la dedicació d’Eines de País. Tenim maneres de fer diferents, però han fet coses que estem continuant, com ara l’impuls del model territorial de les cambres.
En quina situació queda el projecte de la nova seu del 22@?
Està en estudi. És un projecte que ve de l’època de Miquel Valls i que Eines de País va recuperar. L’escenari ha canviat: el mercat d’oficines és diferent, el partit al capdavant de l’Ajuntament és un altre, els costos de construcció han pujat, com també els tipus d’interès... Com acabarà això? No ho sé.
En els seus avanços per restablir relacions, ha parlat amb la Cambra d’Espanya per recuperar la vicepresidència?
És difícil que l’executiva actual canviï la composició a mig mandat. Estem en el ple, i tenim una relació molt fluida i estreta amb el president, José Luis Bonet, i la direcció general. Un exemple, al juny organitzarem un homenatge conjunt a Miquel Valls en el marc de l’assemblea de cambres espanyola.
El PIB català accelera. Quina previsió té la Cambra?
El creixement d’aquest any serà una mica més baix que el del passat, però és veritat que les expectatives milloren. Veurem l’impacte de la baixada de tipus d’interès. Tot i això, no ens hem de confiar i hem de fer els deures. El gran repte és la productivitat. La nostra economia cada vegada està més internacionalitzada, de manera que o ets competitiu o t’avancen.
L’economia catalana s’ha vist avançada per la de Madrid. Què s’ha de fer per recuperar la primera posició?
No m’agraden les comparacions Barcelona versus Madrid. El creixement de la capital espanyola és excepcional i cal emmarcar-lo en el decreixement dels territoris que l’envolten. A Catalunya tenim moltes coses per fer. El tema del finançament, per exemple, que ha de deixar de ser un debat de partits i convertir-se en un tema de país, de ciutadania. També hem d’abordar aquesta falta d’execució d’inversions,
Pedro Sánchez Els millors no es voldran dedicar a la política si se’ls pot atacar sense raó”
Salut econòmica “La Cambra és una institució solvent, però cal tornar a equilibrar les finances”
Impostos No sé si hi ha un infern fiscal, però potser tots hauríem de ser al purgatori”
Seus empresarials “Alguns empresaris consideren que encara no hi ha estabilitat, però hi som a prop”
amb el corredor mediterrani com a màxim exponent. Una altra carpeta és la formació: no pot ser que les nostres empreses estiguin disposades a contractar però que no tinguem personal qualificat.
En aquesta comparació que no li agrada, sobresurt el debat fiscal. Creu que hi ha un infern fiscal a Catalunya?
No hi ha empresaris que no vulguin pagar impostos. Sabem de la importància de garantir l’Estat de benestar. Ara, quan parlàvem de competència entre ciutats o territoris, és obvi que hi ha greuges que donen avantatges als uns sobre els altres. No sé si hi ha un infern aquí o allà. El que jo dic és que potser tots hauríem de ser al purgatori. Tothom el mateix.
Què opina de la decisió de Pedro Sánchez d’abandonar la seva agenda pública per reflexionar?
Això ha de parar. La millor gent del país no es voldrà dedicar a la política si se la pot atacar sense raó. Hem vist molts casos de dimissions i després no hi havia res. No pot ser que s’admetin a tràmit denúncies que semblen muntatges. Cal reformar la justícia perquè això no passi.
Com es pren el món empresarial la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya?
El món empresarial vol estabilitat i que les legislatures durin el que han de durar. També és cert que, si les majories als parlaments no són suficients, poc hi podem fer res.
Tanta convocatòria anticipada dificulta l’estabilitat política perquè tornin les seus?
Segons la meva opinió, l’escenari està normalitzat, però probablement per a determinats empresaris, encara no. Tot i això, estic segur que cada vegada hi estem més a prop. ●