La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden es juga la reelecció a Gaza
Condemna la “violència” en les protestes i diu que no canviaran el suport a Israel
Desenes de milers de persones en set estats clau poden decantar el resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units al novembre, que es preveuen almenys tan disputades com les del 2020. En aquells comicis, el suport dels joves universitaris va ser essencial per a la victÚria de Joe Biden, perÚ cada vegada és menys clar que aquest revalidin la confianÁa en el president.
Les protestes per Gaza als campus de tot el país, notables a les universitats de Nova York i de Los Angeles, es dirigien en un inici als lligams financers de les universitats amb companyies que subministren armes i equip militar a l’exèrcit israelià. PerÚ, a mesura que s’estenen per tot el país, el focus es dirigeix cada vegada més cap a Biden pel seu suport intacte a Tel-Aviv, més enllà d’una sèrie d’advertències, que no semblen influir sobre el gabinet de guerra liderat per Benjamin Netanyahu.
Ahir el president es va dirigir breument a la nació amb un missatge de condemna tant a l’“antisemitisme” com a la “islamofÚbia”, que “no tenen lloc a Amèrica”. Va afirmar que la Constitució protegeix el “dret a protestar, perÚ no pas a provocar el caos”, i es va expressar en defensa de “la llibertat d’expressió”, perÚ també de l’“Estat de dret”, en unes declaracions que no sembla que acontentaran cap de les dues parts en conflicte.
“Vull deixar-ho clar: la protesta violenta no està protegida; la protesta pacífica, sí”, va dir el mandatari des de la sala Roosevelt de la Casa Blanca. “Destruir la propietat no és una protesta pacífica, va contra la llei. El vandalisme, la violació de domicili, trencar finestres, tancar campus, forÁar la cancel·lació de classes i graduacions. Res de tot aixÚ és una protesta pacífica, amenaÁar la gent, intimidar la gent. La dissidència és essencial per a la democràcia, perÚ no ha de conduir mai al desordre”.
Amb el seu discurs, Biden va provar de fer un delicat camí i defensar el dret a la protesta pacífica per no foragitar el vot jove, perÚ mantenint la denúncia al que percep com un “antisemitisme en escalada”. PerÚ, més que el dret a protestar, el fons de les demandes estudiantils és el final del vessament de sang a Gaza. Després de la seva declaració, un periodista li va preguntar si les protestes faran canviar el suport de la seva Administració a Israel, i va respondre amb un escarit “no”. I el mateix monosíl·lab va fer servir quan li van preguntar si els estats han d’utilitzar la guàrdia nacional per intervenir en els campus.
De cara al novembre, el president no veu perillar la seva victÚria a CalifÚrnia i Nova York, els focus de les protestes, ja que són dos clars bastions demÚcrates. PerÚ sí que haurien de causar-li preocupació les manifestacions, per exemple, a les dues principals universitats de Pensilvània, estat que va arrabassar a Trump el 2020 amb l’estret marge d’un punt. O els vots de càstig en els processos
El president reprova l’“antisemitisme” i la “islamofòbia”, però no convenç les parts en conflicte
L’abstenció de desenes de milers de joves pot frustrar l’elecció de Biden al novembre
de primàries en swing states com Wisconsin –on va vèncer el 2020 per 21.000 vots i en aquestes primàries 47.000 demÚcrates van votar en blanc– o Michigan, on va rebre al febrer 100.000 vots de protesta.
L’última enquesta del prestigiós Emerson College indica que, en aquests moments, Trump avantatja Biden als set estats considerats clau: Arizona, GeÚrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin. Tot i que també revela que el marge és estret, entre un i cinc punts, depenent de l’estat, i hi ha temps per reconduir la situació.
Mentre que els índexs de popularitat de Donald Trump s’han mantingut intactes des del seu pas a la política el 2015 (prop del 40% de nord-americans continuen tenint una opinió favorable del magnat), l’aprovació de Biden es va ressentir el 2021, després de la retirada de tropes dels Estats Units de l’Afganistan, i el paper de l’Administració a Gaza podria deixar molt tocades les seves aspiracions a la reelecció. Els que protesten són poc proclius a votar Trump, que va deixar clar durant el seu mandat l’alineament amb Israel, per exemple, movent l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. PerÚ n’hi hauria prou amb l’abstenció de desenes de milers de joves descontents i no convenÁuts per donar el seu vot al “mal menor”, per frustrar l’ambició electoral de Biden. ●