La falta de majories clares ja desferma les especulacions sobre els pactes

Illa sacseja la campanya postulant-se com a president d’un govern “transversal”

És sabut que les paraules pronunciades pels candidats en campanya les escombra el primer vendaval que es desencadena, amb els resultats a la mà, l’endemà d’unes eleccions. En el cas d’aquestes catalanes la previsió de serioses dificultats per armar majories a partir del dia 13 –unes dificultats que, portades a l’extrem, podrien arribar a forÁar una repetició electoral– està provocant que aquests dies es parli tant o més de possibles pactes per governar Catalunya els prÚxims anys que de solucions imaginatives per resoldre els greus problemes que afronta el país i que són la base de la seva prÚpia inestabilitat política. L’amb qui passa per davant del què, el per a què i el

com. Per aixÚ, la més mínima proposta que surti del guió, com la que va llanÁar ahir el candidat del PSC, Salvador Illa, expressant la voluntat de “liderar un govern transversal”, és capaÁ de portar tots els rivals a traÁar línies vermelles aparentment molt marcades. En definitiva, a hores d’ara el

sense tu sol vendre més que l’amb

tu.

Illa, a qui les enquestes continuen donant com a favorit per guanyar les eleccions, va fer ahir, en una entrevista a la cadena Ser i abans de participar en un míting amb Pedro S·nchez a Sant Boi, un nou pas en la projecció de la seva imatge de polític dialogant i que s’ofereix com a enterrador de les estridències de la política catalana de l’últim decenni. Es postula com a líder d’“un govern transversal que s’ajudi d’una majoria molt transversal”. La seva fórmula de govern només exclou sobre el paper Vox i AlianÁa Catalana. Ningú més, ni tan sols Junts. “Nosaltres, amb Junts, hi hem col·laborat en altres institucions i veurem quina opció prenen ells”, va afirmar el presidenciable del PSC, no sense advertir que aquesta opció perdria gairebé tot el sentit si Puigdemont “manté com a primera prioritat la independència de Catalunya”.

Al candidat de Junts li va faltar temps per desempallegar-se de la pressió i redirigir-la cap a ERC. Després d’assegurar que els seus vots, amb tota seguretat, no contribuiran a investir com a president el líder del PSC, Carles Puigdemont va passar la pilota al cap de llista d’Esquerra, Pere Aragonès. “M’agradaria saber amb la mateixa contundència i claredat que cap vot d’ERC no servirà per fer president Salvador Illa”, va assenyalar el líder independentista.

Puigdemont sap que les seves possibilitats de tornar a accedir a la presidència de Catalunya passen per refer vells ponts amb Esquerra, que al seu dia van patir tota mena de patologies, i per la necessitat que els republicans no caiguin en la temptació de reeditar una altra vella fórmula, la del tripartit d’esquerres amb socialistes i comuns.

De moment, Aragonès prova d’aïllar-se del soroll dels pactes postelectorals per no incentivar entre els seus possibles electors el vot útil a Junts o al PSC. Prefereix centrar el debat en la seva gestió al capdavant de la presidència de la Generalitat, encara que presenti forats negres en àmbits com l’educació, la seguretat o la resposta a la situació de sequera. Ahir, el candidat d’ERC a la reelecció es va referir a pactes, perÚ d’un altre tipus, un “pacte nacional” –una altra vegada, com en el cas d’Illa, la transversalitat– per agilitar i reduir la burocràcia a l’administració catalana.

Els comuns, per la seva part, han vist en la proposta de Salvador Illa un flotador a què agafarse per evitar que una hipotètica pujada de la marea socialista se’ls emporti. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va desenfundar el llibre dels conjurs anticonvergents per advertir els votants d’esquerres que votar el PSC pot obrir la via que porti Puigdemont a recuperar la presidència de la Generalitat. Dit d’una altra manera, segons Urtasun, és “obrir la porta a pactar amb els que no volen una fiscalitat justa i no volen afrontar el problema de l’habitatge, els hereus de les retallades i del pujolisme”.

Les paraules de Salvador Illa no van passar desapercebudes al Partit Popular, que en l’aposta per la “transversalitat” del candidat socialista va voler veure

Puigdemont refusa la ‘invitació’ del PSC i passa la pilota a ERC, que alerta del fantasma de la sociovergència 4.0

l’amenaÁa d’una sociovergència 4.0 molt diferent –per la presència del factor independentista– d’aquella que no va arribar a materialitzar-se mai en els temps del pujolisme i en els anys que van precedir el procés. A Sant Joan Despí, on es va traslladar per ajudar en campanya un dels barons del PP aliats amb Vox, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fern·ndez Maòueco, el candidat del partit conservador va acusar els socialistes d’haver “ressuscitat el procés”. “Illa s’ha destapat i ha transmès la intenció d’arribar a un acord amb Puigdemont per governar Catalunya”, va manifestar Alejandro Fern·ndez. “No ens hi trobaran, que no comptin amb nosaltres per a una operació d’aquestes característiques”, va afegir. Cal recordar que fa ara una setmana, en el primer debat de candidats d’aquestes eleccions, organitzat per La Vanguardia i RAC 1, Illa va descartar fer un Collboni, és a dir, aconseguir la presidència gràcies als vots del PP.

Tampoc Ciutadans, si obté representació, està disposat a entrar en el joc d’Illa. El candidat Carles Carrizosa va dir que “la falta d’escrúpols” dels socialistes els podria portar a fer president Puigdemont per mantenir Pedro S·nchez a la Moncloa. I, encara que Illa no hi compti gens, els vots de Vox no reforÁaran en cap cas un govern presidit pel PSC. Ho va confirmar Ignacio Garriga, que va assegurar que ni tan sols facilitaria un govern no independentista liderat pels socialistes. Abans, una repetició electoral. ●

ALEeANDRO GARCÍA/efe