La magistrada reivindica la importància de protegir els menors i escoltar-los

les sentències per explicar-los què ha decidit

Per Ariste, amb l’“onada” de violència vicària, els jutjats han de pensar que aixÚ és una “realitat”. Lamenta que aquesta jutgessa sigui una “excepció”, perÚ també considera que la seva actuació suposa “una mica de llum” que potser ajudarà a fer un canvi de xip als jutjats. “L’estadística diu que els assassinats han tingut lloc en visites”, apunta Ariste, que es pregunta “per què hi ha una obsessió per mantenir el vincle pare-fill si hi ha indicis?”

La resolució també ha estat rebuda amb molta esperanÁa per les associacions. Per Rosalía Gonz·lez, presidenta de l’Associació Contra la Violència Vicària M.A.M.I, l’actuació de la jutgessa catalana dona una “esperanÁa immensa”, reivindica que “un pare no és un donant de semen” i que no hi ha la mateixa consideració amb les mares al·ludint als arrencaments.

La idea de les cartes és una cosa innovadora i elogiable per a les fonts consultades. “Intento transmetre’ls les explicacions del que he decidit perquè els afecta en la vida... També intento dir-los que han estat molt valents”, explica. Per aixÚ, Giménez aclareix que la idea no és un “invent” seu, sinó que s’ha inspirat en el Tribunal Constitucional de ColÚmbia. Perquè aquesta magistrada també forma part de l’Associació de Dones Jutgesses (AMJE), una entitat que li dona l’oportunitat de conèixer professionals i realitats jurídiques del món. Per la magistrada, la carta és com una “petita reparació des del jutjat”.

Giménez reclama formació específica en temes d’infantesa i també lamenta que la càrrega de treball dificulta poder “pensar”. “En un relat d’abusos o maltractaments cal creure i protegir els menors”, reivindica. La magistrada lamenta que de vegades s’escolta els nens, perÚ no se’ls sent”. Està decidida a canviar-ho. ●

La sentència ha estat una “revolució” al món jurídic que treballa per prevenir la violència vicària

Les missives amb què la jutgessa es dirigeix als nens a