La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’home ideal del planter Aposta de Xavi i solució per a les lesions de Gavi, De Jong i Pedri, Fermín és el migcampista més golejador dels blaugrana amb vuit dianes
Poca fressa i molta endreça. És a dir, rendiment i humilitat. És el que es demana a la gent de la casa quan arriba al primer equip. Que parlin al camp, que sempre donin un plus, que aportin solucions i que aprofitin al màxim cada minut, cada oportunitat. És la definició exacta de la feina que està completant Fermín López (El Campillo, 11/V/2003) aquest curs. El del planter, un desconegut a l’estiu quan va tornar del seu préstec, porta vuit gols i s’ha convertit en el remei ideal per a Xavi al centre del camp per a la greu lesió de Gavi i les contínues interrupcions de De Jong i Pedri. La Masia sempre surt al rescat, una cosa que sap bé l’entrenador.
En un any, l’andalús ha passat de jugar contra el Castella i el filial del Celta a marcar en equips grans com el Reial Madrid, l’Atlètic, el Nàpols o el València.
El seu ha estat el triomf de la paciència, ja que no va desistir malgrat haver de sortir la campanya passada a Linares, on va conèixer un altre futbol fora de la bombolla del Barça. Ara només cal veure com celebra els gols Fermín, fins i tot els que no són seus, per adonar-se de la seva motivació i la seva determinació per ajudar i aconseguir un forat. De complement ocasional i amb un punt insòlit per la seva cessió al Linares, l’andalús ha anat guanyant responsabilitat, per passar a ser membre de ple dret de la plantilla i un habitual en la rotació, amb contracte fins al 2027 i clàusula de 400 milions.
Els problemes físics van ser una invitació, però la seva resposta ha estat contundent. A còpia d’arribada, però també de cor, qualitat i bon joc posicional és el mig més golejador amb vuit gols, pels cinc de Gündogan i els tres de Sergi Roberto. Dels que superen els 500 minuts jugats només Lewandowski (149) i Raphinha (197) tenen més bona mitjana de gols que ell, que marca cada 198 minuts jugats. I en podrien haver estat més: ha rematat tres vegades al pal.
Futbolista sense padrins, Fermín és l’únic dels del planter que s’han instal·lat al primer equip que no tenia l’anell de perla del futur. Els focus sempre van acompanyar Lamine
Yamal, que va debutar amb 15 anys. Mentre que Pau Cubarsí, Marc Guiu i Héctor Fort van ser al novembre a Indonèsia jugant el Mundial sub-17 amb la selecció espanyola. El de Huelva no pertany a aquesta generació que arriba trepitjant fort. De fet, la setmana que ve en fa 21, és quatre anys més gran.
Xavi Hernández, que ha decidit seguir i complir el seu contracte, és qui els ha fet debutar tots. Però potser Fermín sigui la seva aposta més personal. Interior com ell en la seva etapa de futbolista, se’l va endur a la gira de pretemporada dels Estats Units perquè va veure una cosa diferent en ell. Els migcampistes petitons del Barça aprenen millor que ningú a mirar al seu voltant per girarse i evitar la morrada del contrari. Fermín va ficar el peu amb el seu golàs al Reial Madrid al clàssic de Dallas i s’ha consolidat.
Albert Ferrer i Rafinha Alcántara són els dos exemples que sempre se citen com a cessions reeixides i ben aprofitades. En més de tres dècades! El defensa va estar mig curs al Tenerife en la 1989-1990. El brasiler se’n va anar al Celta a la 2013-2014 amb Luis Enrique, que ja havia tingut al filial, i amb qui va tornar al Camp Nou. Tots dos van jugar a Primera. Res a veure amb el Linares, de Primera RFEF.
Fermín va ser cedit a un equip que militava en la mateixa categoria (un grup diferent)
Humil i treballador, continua estudiant, igual que el seu pare encara fa de carter a El Campillo