Lewandowski ja no és Eto’o

Des que va arribar, a punt de fer 34 anys, ja sabíem que el pas de Robert Lewandowski pel Barça seria de poques paraules i ben dites. I el polonès no ha defraudat. El seu compromís amb l’equip, amb el club, ha estat impecable des del primer dia. Una disciplina gairebé militar pel que fa a l’alimentació i l’exercici físic, impecable en els entrenaments i amb una ascendència sobre el vestidor pròpia d’una figura consagrada del futbol europeu. El capítol de l’adaptació a la ciutat ha estat més fluid encara. Tant ell com la seva dona, l’entrenadora i nutricionista Anna Lewandowska, i les seves filles Klara i Laura s’han enamorat de Barcelona i de Catalunya en general, i en deixen mostres constants a les xarxes socials. El que també sabíem quan Lewandowski va fitxar pel Barça era que, cada temporada que passés aquí, el futbolista tindria un any més. O un any menys de carrera professional, segons com es miri.

En la seva estrena com a blaugrana va acabar com a màxim golejador de la Lliga, amb 23 dianes. Aquesta temporada, a cinc jornades pel final, el hat-trick contra el València li ha permès reenganxar-se pels pèls en la lluita pel Pichichi. A l’agost farà 36 anys. Ni una mala cara ni un gest de ràbia quan Xavi el va canviar al minut 64 de l’últim clàssic. Físicament no podia més i n’era tan conscient com el tècnic. Lewandowski està molt a prop de deixar de ser el que el Barça necessita d’ell. I no per falta de voluntat o per deixadesa. Senzillament, ja no pot.

El que necessita el Barça de Xavi és un davanter amb gol que també sigui el primer defensa quan l’equip no té la pilota. Un Samuel Eto’o, per entendre’ns. Un depredador de l’àrea totalment compromès amb el treball defensiu. I aquest compromís requereix una inversió física que Lewandowski ja no pot fer, no tant pel

A l’agost el polonès farà 36 anys i Xavi s’adona que ja no pot ser el 9 que necessita

cap i el cor, sinó per les cames. El que necessita el Barça és un Eto’o com el Pichichi del 2006 o l’Eto’o del 2007, quan va arribar a tenir una mitjana de gairebé un gol per partit després d’una greu lesió. Aquell Eto’o que tenia clar que havia de córrer com un negre per viure com un blanc. Aquell Eto’o, també, de la feina bruta, de la pressió constant en la sortida de pilota de la defensa rival. Xavi va compartir vestidor i gespa amb el camerunès, era un dels seus assistents. Geni i figura, sí. Però també lluita, voracitat, participació, progressió. Decisiu, com a París i a Roma.

I, ara, el tècnic veu clar que Lewandowski ja no pot ser el 9 que necessita, no pot ser Eto’o. Té un any més de contracte al qual no sembla disposat a renunciar. Tampoc no acceptarà el rol de suplent, en això sí que s’assembla a Eto’o. Si la direcció esportiva és capaç de trobar-li un recanvi de garanties –només en aquest cas–, a Xavi li tocarà desplegar les seves habilitats de gestió de vestidor per comunicar-li a tota una estrella del futbol europeu dels últims anys que el seu moment ha passat.