Montilivi és una fortalesa

L’equip de Míchel, que espera demà el Barça, ha aconseguit 13 triomfs a casa per només dos empats i una derrota

Té tot just 14.000 localitats, de les quals una gran part se sustenten sobre grades supletòries. Conserva l’aire auster, lluny de l’espectacular acompliment de l’equip. Montilivi no pot presumir de ser dels millors estadis de Primera pel que fa a infraestructures i, en canvi, és el secret de la històrica temporada que el Girona està signant. El camp gironí serveix de constatació que no importen el preu ni els luxes que envolten cada seient, sinó la calor i el suport que desprèn l’afició cap als seus. Un ambient familiar i sa, epicentre de l’orgull gironí, que ha portat el conjunt de Míchel a signar uns nombres envejables davant de la seva parròquia.

El Girona, tercer a la Lliga, és el més golejador de la categoria al seu estadi amb 42 gols, dos més que el líder, el Reial Madrid, i l’Atlètic, i quatre per sobre del Barça. L’afició gironina només ha lamentat una derrota a Montilivi en 16 matxs, contra els madridistes (0-3), i ha vist dos empats, contra l’Athletic (1-1) i la Reial Societat (0-0). Però els dies sense victòries són l’excepció aquesta temporada. El públic blanc-i-vermell ha gaudit de 13 triomfs, i en nou ha vist almenys tres gols del seu equip. Entre els millors moments destaquen els tres punts que van aconseguir contra l’Atlètic (4-3), la golejada al Sevilla (5-1) i l’última victòria contra el Cadis (4-1), que va certificar la classificació per a les competicions europees.

Les xifres ratifiquen una evidència: el conjunt de Míchel guanya i convenç amb un joc ofensiu sense complexos que ha enamorat el futbol espanyol. El seu principal punt fort és el poder per les bandes, tant amb els extrems Sávio i Tsygankov com amb els laterals Couto i Miguel Gutiérrez, tots dos amb un perfil atacant. Però més enllà de la seva amenaça pels carrils, on sol crear superioritat, la força del Girona és coral. És un equip que sap interpretar on són els espais rivals i els seus jugadors es mouen i permuten de posició amb l’objectiu d’arribar a la porteria contrària. I allà, a l’àrea rival, hi ha la cirereta del Girona, un Dóvbik que és el pichichi de la Lliga (19 gols) i una de les revelacions de l’any.

El Girona desplega tota la personalitat i el potencial a Montilivi, protegit per l’afició. Tot i això, la proposta s’ha ressentit lluny de casa en aquest tram final, quan la pressió ha augmentat i els rivals ja coneixen les múltiples virtuts dels gironins. L’equip va començar la temporada igual de contundent a casa que com a visitant, sense saber què és la derrota en tota la primera volta. En canvi, les últimes sis jornades ha patit cinc derrotes a domicili.

Però va ser lluny de Montilivi, a Montjuïc, on els de Míchel van signar un dels grans triomfs d’aquesta temporada, contra el Barça (2-4). Demà els blaugrana visiten un Girona que pot segellar amb un triomf l’accés matemàtic a la pròxima Champions quan falten quatre jornades. Queden lluny les penúries per no ascendir a Primera o el patiment de la permanència. Ara només falta saber si a la fortalesa de Montilivi, vetusta i al límit del reglament UEFA, hi podria sonar l’himne de la màxima competició europea. ●

Cap equip, ni tan sols el Reial Madrid, no ha marcat més gols a casa que el grup de Míchel

Les xifres ratifiquen una evidència: el Girona guanya i convenç amb un futbol ofensiu sense complexos