Les vendes de cotxes pugen un 23% a l’abril tot i la crisi dels elèctrics

El Departament d’Economia va donar a conèixer ahir la distribució dels fons Next Generation a Catalunya. La conselleria liderada per Natàlia Mas va assenyalar que s’han adjudicat un total de 5.389,5 milions d’euros dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) entre 52.461 beneficiaris, a tancament del febrer del 2024. L’import global inclou tant convocatÚries de la Generalitat com del Govern espanyol.

L’empresa que més fons ha rebut és Adamo Telecom Iberia, amb un total de 242 milions d’euros procedents de les dues administracions. L’operadora de telecomunicacions, controlada pel fons Ardian, està especialitzada en fibra Úptica per a la instal·lació al món rural. A continuació, se situa Openchip Software Technologies, especialitzada en el disseny de xips, amb un total de 111 milions d’euros.

L’automobilística Seat ocupa la tercera plaÁa, amb 93 milions procedents del Govern espanyol i de la Generalitat per a la seva nova línia d’acoblament de bateries elèctriques, seguida de Telefónica (84 milions) i l’UTE, ferroviària formada per Siemens i FCC (74,8 milions).

El Departament d’Economia va destacar la importància dels fons Next Generation per a la consolidació del vehicle elèctric. Més enllà dels ajuts a Seat, sobresurt la creació d’una planta de producció d’elecfoil, component clau a les bateries dels cotxes elèctrics, de Lotte Energy Materials (67,5 milions); el servei de subscripció de bateries i la xarxa d’estacions de recàrrega de l’empresa Silence (20,9 milions), o la bateria de càrrega ultraràpida per a mobilitat sostenible que fabricarà Bold Valuable Technology (6,3 milions), entre d’altres.

La Generalitat també va subratllar el projecte d’hidrogen verd de Lhyfe Hidrogeno (14 milions d’euros) o les diferents propostes vinculades al Perte Agroalimentario, com l’enfortiment industrial i l’acceleració de la sostenibilitat i la competitivitat de la cadena de valor de la proteïna alternativa, que realitzarà Bunge Ibérica (7,9 milions). També sobresurten els ajuts a l’economia circular en empreses com Alier (7,7 milions), La Farga YourCopperSolutions (5,4 milions) i Ametller Origen Obradors (4,7 milions).

En total, el sector privat ha captat 2.748 milions d’euros, mitjanÁant convocatÚries i licitacions, tant de l’Estat com de la Generalitat. En xifres totals, el 97% de les empreses beneficiàries són pimes, tot i que, si es mira per import, han rebut el 56% dels fons.

Pel que fa a centres d’investigació i universitats, destaca el Barcelona Supercomputing Center, amb 100 milions d’euros, la Universitat de Barcelona (77 milions) i la Universitat Politècnica de Catalunya (55 milions). Entre les entitats sense ànim de lucre, la Fundació Jaume Bofill va ser la que més fons va aconseguir, amb 16,5 milions.

A la llista de corporacions locals, sobresurten l’Ajuntament de Barcelona (223 milions) i l’¿rea Metropolitana de Barcelona (57 milions). Els fons rebuts per les corporacions locals i per les entitats del sector públic revertiran la societat en forma de licitacions per contractar serveis i executar projectes d’interès comunitari.

La Generalitat assegura que està fent un seguiment exhaustiu del desplegament dels Next Generation, i en especial dels que gestiona directament. Segons els seus registres, que han estat validats amb fonts externes com l’escola de negocis Esade o la consultora AFI, el Govern ha rebut 3.363 milions d’euros dels fons, dels quals ja n’ha mobilitzat el 86% i n’ha compromès el 56%.

En aquest sentit, la Generalitat qüestiona i rebat les dades d’execució dels Next Generation que ha publicat recentment el Ministeri d’Economia i demana públicament al ministeri que rectifiqui. La consellera Natàlia Mas ha reclamat en dues cartes al ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, transparència i claredat i una rectificació immediata de les dades de la plataforma estatal Elisa perquè els ciutadans puguin avaluar correctament la feina que està duent a terme en cada administració. ●

Les matriculacions de turismes i totterrenys van experimentar un increment del 23,1% a l’abril, fins a les 92.000 unitats, i acumulen més de dotze mesos d’increments mensuals consecutius, si s’exclou el marÁ, quan hi va haver un retrocés per l’efecte de la Setmana Santa, segons les dades que van oferir les associacions Anfac, Ganvam i Faconauto.

Com que aquest any s’ha celebrat al marÁ i no a l’abril, la Setmana Santa és precisament el factor que distorsiona les dades de vendes. Va provocar la caiguda del marÁ, perÚ a canvi explica en gran part la forta progressió de l’abril. L’altre element d’incertesa, en aquest cas de fons, són les vendes de cotxes electrificats –elèctrics purs i híbrids endollables–, que creixen menys que la mitjana del mercat.

Els primers quatre mesos de l’any, les matriculacions van ascendir a les 336.726 unitats, un 7,8% més que el mateix període de l’any anterior. Tot i aixÚ, l’actual volum de vendes continua un 23% per sota de les que es van registrar abans de la pandèmia.

Les matriculacions de vehicles electrificats a l’abril van augmentar un 8,9%, fins a les 10.530 unitats, davant el 23% del conjunt del mercat. Des de comenÁament d’any, l’increment també és més baix, de tot just l’1,2%, davant el 7,8% del total.

Al mercat el que s’imposa és la gasolina. No només per la venda de cotxes d’aquesta mena, sinó també per la d’híbrids no endo

Les pimes capten el 56% dels 2.748 milions destinats a empreses a la comunitat autònoma

El mercat es concentra en la gasolina i creix més en particulars que en empreses

llables, amb un motor de combustió que en la immensa majoria dels casos té aquest carburant com a propulsor. Els cotxes de gasolina representen el 40,7% del mercat, i els dièsel, tot just el 9,9%. La resta de categories, en què s’inclouen els híbrids no endollables, tenen un pes del 49,4%.

A l’abril les compres de vehicles per a empreses van caure un 4,6%. En canvi, les de particulars van augmentar un 32%. ●

Marques i models més venuts