“Celebro el camí més que la meta”

Com és Suárez? El meu personatge a La casa de papel? Un policia decidit, que actua, mesurat... o ho sembla. D’operacions especials. “Molt creïble: m’hi veig!”, em diu un policia real d’aquest ram.

Bona floreta per a vostè.

“Fas bé de dolent”, em diuen. Dolent? Su·rez només busca detenir els dolents! Els assaltants de la Fàbrica de Moneda.

El teleespectador s’apunta als dolents. És l’èxit de La casa de papel: que els dolents siguin els herois. Els assaltants, els de vermell, són aquí els bons.

El seu paper li ha donat fama mundial.

Vaig aprendre al rodatge. I vaig plorar...

Quin dia?

Arribo relaxat a plató pensant que rodaria una acció sense text. I el director em dona un paper escrit a mà per ell, un text llarg: “Aprèn-t’ho, que ara mateix el rodem”.

Quin atracament.

M’empasso el plor: l’escena va sortir bé.

Rodarà més temporades de la sèrie?

Han estat cinc temporades. Estic a l’atur.

Cap proposta?

Podria dir-li “estic en una cosa que encara no puc explicar”. No: no tinc propostes.

I no el veig angoixat.

Tinc novel·les per escriure... i escric.

Publica ara una novel·la: Que arda esta casa con nosotros dentro.

Un thriller amb violència i sexe: intento extreure totes les possibilitats del llenguatge, que sigui sensorial, d’atmÚsferes.

El bon poema conté els cinc sentits corporals, deia Lorca...

Ah! He dit molts textos de Lorca...

Va ser primer actor o escriptor?

Vaig ser nen amb tics nerviosos, hiperactiu i amb dèficit d’atenció... sense diagnosticar. I vaig passar per una paràlisi hemiplègica. Només vaig completar l’EGB.

I va deixar d’estudiar?

Vaig comenÁar FP, que vaig abandonar també i vaig ajudar el meu pare a la seva peixateria al mercat d’Aluche.

Què va aprendre-hi?

Quin artista que era venent! Cridava: “Atún de Levante para la gente elegante!” o “La mejor sardina, en esta esquina!”.

Això és vendre peix amb art, molt bé!

Vaig aprendre la facilitat del meu pare per

Ana Jiménez