La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia construeix bases militars a les Kurils amb la mirada posada en el Japó
Al rerefons, l’alineament de Tòquio amb l’OTAN davant la invasió d’Ucraïna
Rússia és tan gran que es pot veure a simple vista des del Japó. Tot i això, Tòquio no ha reconegut mai la sobirania russa sobre les illes en qüestió, conquerides per Moscou el 1945. Tant és així que insisteix a anomenar Territoris del Nord el que la resta del món coneix com les Kurils del sud.
El problema afegit per al Govern de Fumio Kishida és que el Japó també és visible des de Rússia. I ho serà cada cop més. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va anunciar ahir la construcció d’una xarxa de bases militars de vigilància a les Kurils del sud.
El seu objectiu és la detecció de drons i altres intrusions aèries des del nord del Japó. Per a alguns observadors, el seu abast va més enllà, en una nova mesura de represàlia per part de Vladímir Putin, pel ferri alineament del Japó amb l’OTAN després de la invasió russa d’Ucraïna.
En els últims compassos de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica no només va recuperar la meitat meridional de l’enorme illa de Sakhalín –perduda el 1905–, sinó també territoris que no havien estat mai russos. Les tropes de Stalin van arribar a les Kurils més meridionals quan
Hirohito ja havia firmat la capitulació. Per això successius governs nipons s’han negat a reconèixer la sobirania russa sobre Iturup, Kunashir, Shikotan i l’illa i illots d’Habomai, amb una superfície conjunta supera la de les Balears.
Al llarg de la dècada passada, Rússia va aparentar voluntat de negociar una administració conjunta i fins i tot la restitució al Japó de Shikotan i Habomai, les més petites i excèntriques. Aquestes no comprometrien el forrellat rus sobre el mar d’Okhotsk, que voregen la resta de les Kurils al llarg de més mil quilòmetres. Les converses entre Putin i el llavors primer ministre Shinzo Abe semblaven ben encaminades per tancar aquesta ferida oberta de la Segona Guerra Mundial, que ha impedit la firma d’un tractat de pau.
Si el que pretenia Putin era sacsejar l’alianÁa entre Tòquio i Washington, no ho va aconseguir. Durant uns quants anys va reprimir les manifestacions nacionalistes a la mateixa Rússia, oposades a qualsevol devolució. Però abans del 2020, va tornar a permetre-les, quan ja li havia quedat clar que Abe no tenia voluntat o marge de maniobra. Poc després,
FONT:
Rússia introduïa una esmena constitucional que prohibeix les cessions territorials.
La invasió russa d’Ucraïna ha endurit les posicions dels dos costats, malgrat que Rússia és qui es beneficia de l’statu quo.
Abe va arribar a dir que el Japó hauria d’acollir ogives nuclears nord-americanes. Conjuntament, el Govern del seu correligionari, Fumio Kishida, es va unir sense fissures a les sancions contra Rússia promogudes per Washington i Brussel·les. També, per primera vegada en gairebé vint anys, la diplomàcia de Tòquio va tornar a referir-se explícitament a les Kurils meridionals com a “territori ocupat”. Quan la guerra llampec desitjada per Putin va fracassar, els nacionalistes japonesos van creure que era el moment d’apujar l’aposta irredemptista, amb l’esperanÁa de posicionar-se entre els creditors davant una Rússia desmembrada o arruïnada.
Però l’alineament en blocs va més enllà. Tot i les moltes atrocitats comeses per l’imperi japonès
la Xina reconeix la sobirania russa de les illes en represàlia al suport del Japó al secessionisme a taiwan
a la Xina, Pequín s’havia resistit a reconèixer com a russes les quatre illes Kurils del sud. Però ara ho fa, en represàlia al suport japonès al secessionisme a la seva antiga colònia de Formosa, avui Taiwan.
Mentrestant, les esperances irredemptistes nipones s’han demostrat, si no infundades, prematures, lluny de qualsevol possibilitat de recuperació. De fet, fins i tot durant la guerra freda, Moscou permetia a la població
japonesa expulsada i als seus descendents tornar a les Kurils durant un dia, per posar flors a les tombes. Ja no. ●