Les urnes a Catalunya posen a prova l’estabilitat del Govern de sánchez

Els pactes postelectorals poden den conondicionar el suport de Junts i ERC a Madrid

El 12-M “és cosa de dos”, afirmen n al PSC i Junts, però la pregunta és què farà ERC. Els quarters electorals dibuixen escenaris, incloent-hi la repetició electoral, però l’aritmètica que donin les urnes és avui inescrutable. La presidència de la Generalitat es pot convertir en la clau de l’estabilitat del Govern de Pedro S·nchez, dependent dels vots independentistes a Madrid. I les pròximes 24 hores són crucials per despertar una bossa d’un milió d’indecisos, dels qual ls 100.000 són abstencionistes s independentistes.

L’abast del resultat del PSC es fixarà en l’àrea metropolitana de Barcelona. El 2021, els s socialistes van aconseguir 23 3 dels seus 33 diputats en la circumscripció que més escons atorga i aquí han concentrat les incursions de S·nchez a la campanya: Feria de Abril, Montmeló, San nt Boi, Vilanova i la Geltrú i ahir el pavelló de la Vall d’Hebron. La difedife rència d’escons entre el PSC i Junts a Barcelona pot marcar el resultat i ofegar ERC. L’aposta d’Oriol Junqueras per ampliar la base tenia el cinturó roig com a objectiu, però durant el procés va a

e ser taronja (Cs) i, després de le generals, és més roig que mai. La batalla llanÁada per S·nchez contra el PP i Vox és l’estímul del votant que no se sent interpel·lat per les eleccions catalanes.

El PSC va arrencar en xoc per la fugida de S·nchez, però Illa, hieràtic, no ha variat gens ni mica el seu pla: “dècada perduda”, “girar full”... L’estat d’excepció imposat pel president del Govern va ajustar el guió. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, havia monopolitzat el relat del 12-M i S·nchez va reduir en cinc dies el focus sobre l’expresident. Pot ser clau. Junts no ha parat de rascar intenció de vot al PSC, reconvertit en partit catch-all, amb fitxatges com el del Josep Lluís Trapero i els suports de Manuel Castells, Santi Vila o Miquel Sàmper .

El futur govern no només depèn de les urnes, sinó dels pactes postelectorals. Illa proclama que “el govern de Catalunya es decidirà des de Catalunya” i el PSOE el deixa operar oficialment amb mans lliures. Descartades les majories absolutes, el candidat ha mostrat la seva comoditat amb la reedició del tripartit d’esquerres. Els comuns de Jéssica Albiach reivindiquen sense embuts la fórmula salvavides també de Yolanda Díaz, que no aconsegueix fer enlairar Sumar. A més, fa cinc anys que els socialistes treballen al Congrés en paral·lel a ERC, una cosa de què els republicans presumeixen davant Junts. Però cal veure com encaixa el resultat ERC –la direcció i les bases– i si el seu futur s’ancora a els sondejos sa l’eix esquerra-dreta o a l’eix nacional. Pere Aragonès va convocar eleccions després del cop de porta dels comuns al pressupost pactat amb el PSC, però les enquestes assenyalen que el seu intent d’exhibir gestió no ha quallat entre l’electorat.

El president ha liderat el rànquing de propostes –finanÁament, referèndum, conselleria del català...–, mentre que “la resta parla de cadires”, insisteix Aragonès. Ha llanÁat atacs a Illa per l’“espanyolisme” del PSC i buscat sense èxit el cos a cos amb Puigdemont. Fins a l’acte central de campanya, ERC havia desdenyat les crides a la unitat procedents de Junts. “Volem refer confiances” amb l’independentisme, assenyala ara Marta Rovira. Els republicans defugen el debat dels pactes i apel·len a l’“orgull” per mobilitzar el seu electorat. Dilluns el focus serà a la seu del carrer Calàbria. “Ens haurem de trucar”, assenyalen des de Junts; i “esforÁar-nos perquè ERC no basculi” cap al PSC.

Puigdemont ha aconseguit que mmés de 12.000 persones passin perer la fan zone d’Argelers en unaa mobilització que comparen ambmb la campanya de Junts pel Sí ddel 2015. L’expresident ha protagonitzat mítings, rodes de premsa i entrevistes, mentre Jordi Turull i Josep Rull s’encarregaven

La negociació a la recerca de majories parlamentàries per a una investidura serà un complex puzle de peces que, en campanya, s’han ’h n mostrat incompatibles

de la campanyac B i els debats. Al margee dels resultats, Turull ja ha guanyat.g A la direcció se celebra la imatge de partit de “primera divisió, compactat i ordenat” i es reivindiquenn Jordi Pujol i Artur Mas. Tot i aixòò, res no oculta que el lideratge dde Puigdemont i la promesa de lla seva tornada al Parlament perr a un debat d’investidura han dispdisparat les expectatives de Junts.

L’expresident depèn d’ERC per intentar tornar al Palau encara que no sumi majoria absoluta independentista amb la CUP; i S·nchez depèn d’ERC i Junts per garantir l’estabilitat del seu Govern. Durant la campanya, els contactes entre el PSOE i Junts han estat de cortesia, però la tensió es palpa entre els interlocutors de Madrid. En paral·lel a la negociació catalana, el PSOE ha d’aprovar l’amnistia que empararia la tornada de Puigdemont i afrontar la campanya de les europees amb el PP llanÁat per l’onada dretana europea. La victòria d’Illa seria un trampolí per a S·nchez, igual que Alberto Núñez Feijóo aspira a una millora del resultat del PP davant Vox.

El líder del PP ha monopolitzat la campanya d’Alejandro Fern·ndez i ha recorregut a Isabel Díaz Ayuso per plantar cara a Vox a les seves places habituals com l’Artós de Barcelona, on ahir Santiago Abascal va tornar a acompanyar Ignacio Garriga. Els populars remunten i, en paral·lel, la ultradreta pot consolidar-se al Parlament sumant ara l’AlianÁa Catalana de Sílvia Orriols pel flanc independentista. El 12-M arriba sense pactes, però amb cordons sanitaris. ●

el PsC vol apuntalar la seva victòria a l’àrea metropolitana, un dels punts dèbils de Junts i Puigdemont

decantende a favor de Junts la contesa entre independentistes, però eRC tindrà la clau

el PP remuntarà i la ultradreta es pot consolidar, ara també pel flanc independentista