Els comuns aspiren a ser decisius per forjar una majoria d’esquerres

Després d’una campanya transparent pel que fa als futurs pactes i coral, Comuns Sumar –l’actual marca dels comuns, espai que ara com ara agrupa els hereus d’Iniciativa i el PSUC amb la plataforma política d’Ada Colau a Barcelona i el moviment Sumar de la gallega Yolanda Díaz– aspira a aconseguir un resultat que el converteixi en decisiu per forjar un govern progressista. Aquesta vegada Podem ni forma part de la candidatura ni es presenta al marge. Vistes la majoria d’enquestes, que els atribueixen un retrocés respecte a l’actual representació parlamentària, si conserven els vuit diputats que tenen al Parlament celebraran el resultat amb entusiasme.

“Som els únics que garantim un govern progressista. Nosaltres no dubtem”, va dir ahir la candidata a la presidència, Jéssica Albiach, al tancament de la campanya a Cornellà de Llobre1980 18,8 507.753 209.211 229.417 313.092 193.975 241.163 122.895 gat davant aproximadament d’un miler de persones. Va ser l’acte més freqüentat de la cursa al 12-M, en què han fet trobades més aviat de petit format, a excepció del míting d’ahir, un més a 230.824 282.693 367.613 359.705 195.345 326.360 l’Hospitalet de Llobregat i una paella al Prat.

Els comuns van ser transparents des de la precampanya. Després del 12-M es volen entendre amb el PSC, ERC i la CUP.

Aposten per entrar al govern. Ho van dir des del principi i no es van moure, provant de contraposar aquesta nitidesa en els pactes posteriors a les eleccions a la poca claredat dels adversaris.

Tot i això, no van dubtar a arremetre contra els seus possibles socis diverses vegades. “Salvador Illa no reivindica Maragall, reivindica Jordi Pujol, i Pere Aragonès s’abraÁa a Andreu Mas-Colell”, va retreure Albiach ahir sense anar gaire lluny.

Volen pactar, però no a qualsevol preu. Condicionen entrar al pròxim govern a un impuls massiu a les polítiques públiques d’habitatge, amb la construcció de 250.000 pisos públics els pròxims deu anys a través d’una inversió de 5.000 milions d’euros. També proclamen una aposta decidida per la sanitat i l’educació públiques.