La Vanguardia (Català-1ª edició)

Onlyfans, el ‘delivery’ del sexe

-

se en un sòrdid local, sinó de gravar-se a casa amb el mòbil per vendre després contingut sexualment explícit i així monetitzar la vida d’una. I no cal que sigui per necessitat, que també, perquè guanyar uns euros està a l’abast de gairebé tothom, i que posi cafès per un sou miserable la tia Rita! Així s’endinsen elles a l’infern dels continguts a demanda del client, ai perdó, “fan”. La diferència amb el passat consisteix en el factor delivery: comencen amb peticions de fotos en roba interior i al cap d’un mes estan filmant escenes de sexe o ves a saber. Tot molt senzill havent-se banalitzat el porno, la tendència actual.

Ells passen la seva targeta de crèdit i voilà, apareix la comanda a la pantalla amb un clic. Les propines permeten al client donar sortida a parafílies boges. Elle Brooke, boxejadora, 33.000 euros al mes a Onlyfans, va explicar fa poc que li han demanat des de lladrar com un gos a enviar pots amb la seva saliva o fingir que la viola un fantasma.

Les xifres parlen per si soles: 525 milions de dòlars en beneficis el 2023, 3,2 milions de creadores de contingut i gairebé 239 milions de subscripto­rs. El sexe és una electricit­at que discorre sense límits ni regulació, i n’hi ha per a una bona estona. El

Aquest canal de pagament és un aparador de prostituci­ó, com diu Igualtat?

negoci dona diners, quina novetat. Però una té al cap moltes preguntes. Onlyfans és una plataforma de prostituci­ó? L’intercanvi virtual i no físic es pot considerar una relació sexual? L’home compra sexe, o bé domini i submissió d’una dona? Entrarà en joc la IA amb cossos o cares no reals?

Un informe patrocinat pel Ministeri d’Igualtat i que ha estat notícia aquesta setmana descriu Onlyfans com la porta d’entrada al discurs prostituen­t sobre les dones. A l’hora, normalitza el pagament de diners per les prestacion­s de tota mena d’imatges de caire sexual. I pel mig, hi ha un proxeneta –digital, això sí–, ja que els gestors del canal s’emporten un 20% dels guanys i està clar que demanen més i més i cada vegada més pujat de to.

Segons Igualtat, estem davant una forma de prostituci­ó, la 2.0. En el bàndol contrari, s’invoca la llibertat. Una llibertat que és al filferro si intervé la precarieta­t econòmica, la falta d’autoestima (ets algú que es ven) i la pèrdua de control sobre el que has publicat a la xarxa. Aquelles imatges nua fent el gos deixen de ser teves en el mateix instant que les penges.

Els subscripto­rs d’Onlyfans són principalm­ent homes, de 26 a 44 anys. Adults recent estrenats que entenen que tot està a la venda. Només s’està discutint el preu, com en el diàleg de Groucho Marx.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain