La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Canal de Salt, creació sense limitacions
El centre d’arts escèniques gironí produeix 14 projectes anuals amb assajos oberts, on la reacció del públic modifica les obres
DCuerpos celestes, ijous, a El Canal de Salt, hi havia assaig obert. Era el torn de la companyia AzkonaToloza, avalada per propostes suggerents com Canto mineral. Ara, Laida Azkona i Txalo Toloza estan acabant els preparatius de Cuerpos celestes, que estrenen el 22 de maig a Madrid, al centre Condeduque, i que també es veurà al CCCB, dins del Grec, del 10 al 12 de juliol.
A El Canal estan treballant en aquest muntatge, que recorre la carrera espacial des dels inicis fins a l’actualitat, tot real, i que es projecta cap al futur, amb un personatge que viu a Mart, Valentina Kutznesova Arteta, i ens explica aquest futur no tan llunyà. “D’ahir a avui l’hem retallat un quart d’hora, i encara l’hem de retallar més”, explica Azkona a La Vanguardia. “I hem de fixar el text i els moviments. Ara topem l’un amb l’altra i això ha de ser una coreografia”, apunta Toloza.
“El teatre ha de fer preguntes, no donar respostes”, diu ell, i per això l’espectacle comenÁa amb preguntes com: “Saps quantes desenes de minerals diferents té una placa solar? [...] Saps quants minerals conformen el teu cos?”.
A les grades, una vintena llarga d’espectadors, que l’única cosa que han de fer és inscriure-s’hi prèviament; l’entrada és gratuïta. “No tenim programació regular –explica Xavier Díaz, director artístic d’El Canal–. El que fem són assajos oberts a la comunitat, amb una conversa amb els artistes. A Salt, gairebé la meitat de la població és migrant, i aquestes activitats afavoreixen la creació de comunitat”.
El 2007 va comenÁar la gestació d’El Canal, que el 2012, a la nova seu, es consolida com a centre de creació, en la línia dels de Reus i Terrassa, amb tres milions d’euros que serveixen per condicionar l’equipament com un teatre de primera categoria. “L’objectiu és crear produccions que nodreixin d’espectacles els teatres”, manifesta Díaz. “No fem exhibició, perquè volem dotar la creació amb el màxim de recursos possibles”.
Per a aquest objectiu, El Canal disposa de 400 m2 polivalents, ha creat una nova sala d’assaig i té naus destinades al circ. Díaz també explica que aviat comenÁaran les obres de la casa Marta Font, que l’artista va llegar a la població, on hi haurà un allotjament per a fins a deu artistes. “A l’octubre estarà a punt. Més enllà de les sales d’assaig, volem que els professionals s’hi puguin allotjar, per fer-hi residències tècniques i artístiques si ho demanen. Les residències tenen un contracte d’ús. Aquests dos anys ja hi han passat 83 companyies”. De fet, el pressupost en els tres anys que fa que Díaz està al capdavant del projecte s’ha quadruplicat, de 230.000 a 950.000 euros.
D’aquesta manera, El Canal es converteix en un espai complet perquè els artistes i les companyies hi treballin amb totes les facilitats, i sense la pressió que comporta l’exhibició i el taquillatge. “No donem subvencions, sinó contractes de producció”, recorda Díaz. Això suposa una mitjana de 18.000 euros per projecte, i se’n donen 14 anuals. “Així afavorim que altres equipaments o festivals puguin ser coproductors d’aquests muntatges”. I reflexiona: “Sembla que no hi ha prou espais d’exhibició, però el que passa és que potser hi ha molta producció amb pocs recursos, i és això el que caldria modificar”.
Deia més amunt que l’única cosa que ha de fer el públic és emplenar una sol·licitud prèvia,
Dijous AzkonaToloza hi va mostrar a una vintena d’espectadors ‘Cuerpos celestes’, que estrenaran el 22 de maig
però no és veritat. Atès que El Canal és un banc de proves, els artistes també volen saber de primera mà l’opinió dels espectadors. Dijous, els AzkonaToloza era la primera vegada que tenien públic: “Avui hem comenÁat a veure la llum al final del túnel”, declara Azkona.
I el públic hi intervé, esclar. El primer que obre el foc diu: “L’espai que construïu és preciós. I s’entenen coses, però potser no tot”. El segon a dir-hi la seva apunta una hipòtesi: “Si ho he entès bé, un cos es converteix en molècula”. I Toloza respon: “Si has entès això, ens donem per satisfets. Un cos es converteix en matèria i tots som el mateix. El que diu la Valentina és una barreja de totes les entrevistes que hem fet. Curiosament, moltes de les persones que es dediquen a la recerca científica espacial reconeixen que Cosmos, de Carl Sagan, els va marcar”. La tercera que hi intervé considera que no queda prou clar què és veritat i què no ho és, i Azkona li dona la raó: “Penso que cal remarcar-ho més, amb això discrepem amb el Txalo”. Amb tots aquests suggeriments, caldrà esperar a l’estrena per veure què hi han modificat i quins suggeriments han incorporat. Creació sense condicionants. Un luxe. ●