La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pogacar desfigura l’Ineos
L’eslovè apuntala el seu liderat en una contrarellotge en què posa fi al somni d’etapa de Ganna i gairebé elimina Geraint Thomas
Quan Geraint Thomas i, tres minuts després, Tadej Pogacar van partir de Foligno, a la meta de Perusa manaven tres ciclistes de l’Ineos. Els companys del gal·lès a l’equip britànic dominaven la classificació. Ganna, Sheffield i Arensman monopolitzaven els tres primers llocs. El campió italià de l’especialitat, perquè volia guanyar les dues etapes contra el cronòmetre d’aquest Giro, i els seus altres dos col·legues havien de servir de referència per a Thomas en el seu intent d’acostar-se a la maglia rosa abans de la gran muntanya.
Potser la visió, la perspectiva de quedar envoltat de rivals del mateix equip, hauria intimidat un altre líder, però no Pogacar, que va dinamitar el pla de l’Ineos, que ja li havia amargat l’estrena a Torí amb Narváez i que van ser els més actius en l’sterrato. L’eslovè no es va deixar atrapar. Es va escapolir a tota velocitat de la trampa que li volien preparar.
Davant l’amenaça, Pogacar no va variar el seu esquema i va anar de menys a més en els 40,6 quilòmetres. Va arrencar al ralentí, sense gastar massa, sabedor que s’havia d’esprémer al final, en la pujada cap a Perusa. Allà és on realment va forjar la seva segona victòria d’etapa en aquest Giro. Allà va fer valer els seus dots d’escalador per marcar la diferència. Allà és on va deixar amb la mel als llavis Filippo Ganna, que vestit amb la tricolore va avançar fins a cinc ciclistes que havien sortit abans que ell.
Els últims sis quilòmetres eren exigents, començant per les dures rampes de Casaglia, al 10%, però ningú no va canviar la cabra per una bicicleta convencional. Ni tan sols Pogacar, que sí que ho havia fet en l’última contrarellotge del Tour, a Combloux. El cap de l’UAE n’havia après i li va sortir bé. En l’ascensió final va treure més d’un minut a Ganna, que a baix del port l’avantatjava en 47s per arrabassar-li la victòria.
El gran derrotat de la crono de
Perusa va ser l’Ineos, desfigurat. No només perquè Ganna es va quedar sense el seu anhelat triomf, sinó perquè Thomas, a més, fins i tot va perdre la segona plaça, que ara ocupa Dani Martínez, el colombià del Bora. Al gal·lès, segon del Giro de l’any passat, se li va tornar a entravessar la contrarellotge amb pujada, precisament on el 2023 va perdre el rosa amb l’altre eslovè, Roglic, el penúltim dia al Monte Lussari. Un minut i 20 segons li va treure al port d’ahir Pogacar, que va fer sortir els colors al que havia de ser el seu gran contrincant, que amb prou feines va poder ser desè en el seu terreny i que queda molt tocat. Allunyat, veu com Tiberi (Bahrain) i O’Connor (Decathlon) tornen a entrar en la lluita pel podi després del seu mal dia a Oropa, mentre que el lleuger Juanpe López (Lidl) es va deixar 4m17s.
Pogacar feia gairebé tres anys que no rendia a aquest nivell suprem en una contrarellotge. Sense comptar el campionat nacional del seu país, l’eslovè no en guanyava una des del juliol del 2021, en el seu segon Tour. Però la seva granota bicolor, maglia rosa, culotte granat, que tan poc agrada als despatxos de la Unió Ciclista Internacional, li va donar ales. “Hi ha molta preparació en aquest triomf en la contrarellotge. Estic molt content pel dia que he tingut”, va reflexionar. Es va notar que ha treballat per estar a l’altura de Vingegaard i Evenepoel a França.
Aquest serà el segon gran envit de la temporada. En el primer, aquest Giro, en set dies, abans que acabi la primera setmana i abans també del segon final en alt, aquest dissabte a Prati di Tivo, l’eslovè ja els té a tots a una distància gairebé definitiva. Un panorama molt propici que avui podria ser-ho encara més. Desfigurat Thomas, el Giro s’explica pel somriure de Tadej Pogacar. ● pichichi de
El líder va anar de menys a més, aquest cop no va canviar de bicicleta i va complir en la pujada final