La Vanguardia (Català-1ª edició)
I com oblidar-los? “El meu pare em va cridar i vaig córrer cap al televisor; jugaven els Globetrotters! I miri, ara soc un d’ells”, ens explica Sunshine West
Fem malabars amb els records sense saber quin és el que té tall
Anònim
No sé vosaltres.
Jo, de vegades, recordo les primeres màgies familiars.
La visita al saló de la infantesa i, en aquells mateixos dies, el Nadal.
El recorregut circular en l’Avió del Tibidabo, amb Barcelona als meus peus. El primer pedaleig sense les rodetes. El circ a la plaça de toros de les Arenes i el Camp Nou que tant enyora avui el culer, tots dos escenaris són un circ, quines coses. Els Harlem Globetrotters. (...) Quan visitaven Barcelona, els Globetrotters jugaven al peu de Montjuïc, al Palau d’Esports, avui un espai abandonat a la seva sort, n’hi ha que diuen que el recuperarem algun dia.
M’he embolicat. Torno a començar.
Quan visitaven Barcelona, els Globetrotters jugaven al peu de Montjuïc i el seu xou, en aquells anys setanta, era la nostra gran aproximació al prodigiós bàsquet dels Estats Units.
(No hi havia revistes especialitzades a l’NBA, el germanet milionari dels trotters, ni cròniques ni highlights: si el meu amic Arturo m’explicava que Kareem Abdul Jabbar era millor que Wilt Chamberlain, doncs m’ho creia, jo respectava els grans, que n’era, de bo, quan era petit).
El meu pare em va portar a veure els Harsunshine
Bethlehem 25 anys Bàsquet Rookie Harlem trotters
El 19 de maig, a Badalona
llem Globetrotters. L’hi dec a la meva filla.
Sunshine West (25) era una nena, es deia Kaylin West quan vivia a Bethlehem (Pensilvània) i, des del menjador, el seu pare li va cridar:
– Come here, Kay! Vine a veure això! –Què volia el seu pare? – li pregunto. –Que m’assegués al seu costat davant del televisor. Jugaven els Globetrotters! -I vostè què feia?
–Baixava corrent des de la meva habitació. I m’admirava. Aquells malabaristes feien coses impactants per al món, una cosa que anava més enllà del bàsquet.
–La van inspirar?
–Em va inspirar Kobe Bryant: jo no era dels Lakers, era de Kobe.
(...)
Sunshine West m’atén per videotrucada.
Li pregunto:
–Per què es diu Sunshine? –Quan està ennuvolat o plou, ningú no pot fer el que jo faig. –On és vostè avui? –A Alemanya.
–On d’Alemanya? –No ho sé del tot. (És una globetrotter, no? L’equip visitarà catorze països en quatre mesos). Sunshine West és a Munic. A la tarda actua al BMWPark. Aquesta és la seva estrena amb els trotters, l’inici de la gira del 2024. West és una rookie, una principiant.
–Com ha dormit el dia abans del seu debut?
–Estava ansiosa, l’hi asseguro. Amb prou feines he dormit. Suposo que tot desapareixerà al segon, quan comencem.
–I com ha arribat vostè aquí?
–He estat basquetbolista tota la meva vida. He competit durant quinze anys. Vaig ser base a Carolina del Nord i a la universidels Globetat. Tot i que, quan tenia dotze anys, jo no pensava amb el bàsquet.
–...?
–Practicava gimnàstica. I era cheerleader a l’equip de l’institut. El que passa és que el meu pare em va portar a jugar. –Repeteixo: com ha arribat vostè aquí? –Diguem que el meu pare era al lloc correcte i a l’hora correcta. I va tenir l’oportunitat de conversar amb la persona correcta. El novembre del 2023 em vaig presentar a les proves d’accés. Van sortir bé, per això soc aquí.
–I què li van demanar?
–Que tingués una personalitat. Pots tenir un mal dia, però has de continuar sent professional. Has de fer riure un nen.
–I si li falla un truc?
“El meu truc és molt dur, és únic, però no li explicaré de què va, haurà de venir a veure’m”
–Això és més que bàsquet, sens dubte. Hi ha llançaments de quatre punts i mates estranys. El meu truc és molt dur, és únic, però no li explicaré de què va, haurà de venir a veure’m.
–Vostès podrien jugar a l’NBA?
–Si passés, li asseguro que seríem competitius. Tenim grandíssims tiradors i matadors. Quatre membres de la nostra plantilla han estat a punt de fer el salt.
El 2026, els Globetrotters faran cent anys.
(Aquests dies, els Harlem Globetrotters estan de gira per Espanya: dimecres actuen a Lleida i diumenge, a la llar de la Penya a Badalona).