La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aigües dolces, salades i brutes
La fotografia tradicional dels candidats a La Vanguardia fa quaranta anys. Xavier Cervera ha decidit celebrar-los al Parc Fluvial del Besòs, concretament al mirador amb vistes a la desembocadura del riu. És un paisatge conegut i espectacular, que emmarca les tres xemeneies de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià, bona part del litoral, moltes promeses de futur descontaminat i urbanístic i un horitzó precedit per la lànguida agonia del Besòs.
A les deu del matí, el sol espetega damunt de l’aigua i permet els visitants –ciclistes, corredors, passejadors de gossos i algun sense sostre despistat– admirar fenòmens com l’aparició d’uns peixos voladors que, segons una de les organitzadores del muntatge, “tenen la mida d’un pollastre”. És com si volguessin sumarse al ritual fotogràfic. El paisatge inclou un cel categòricament blau amb esteles d’avions llunyans, una família de palmeres amb les fulles cremades i al límit de la deshidratació i un rètol que defineix la zona com a “Refugi de pesca”.
Com tots els rètols de l’entorn – i de la resta de la ciutat–, aquest també ha estat convenientment vandalitzat amb el clàssic grafiti oligofrènic, indígena i completat amb adhesius abstrusos, com unquediu:“OTORCSESCROTO 25 h.”, que m’estimo més no investigar.
Hi ha una circumstància excepcional i noticiable: un dels candidats no vindrà. Carles Puigdemont, cap de cartell de Junts, ha declinat la invitació i el seu partit tampoc ha volgut enviar cap suplent. És una absència amb missatge polític que, en funció del resultat final, podrà interpretar-se d’una manera o de l’altra. Ordre d’arribada dels candidats: Alejandro Fernández (PP), Pere
La Vanguardia,
Aragonès (ERC), Ignacio Garriga (Vox), Salvador Illa (PSC), Carlos Carrizosa (Cs), Jéssica Albiach (Comuns Sumar) i Laia Estrada (CUP).
Primeres impressions: Fernández llueix una morenor de capità de creuer, Aragonès, una mica encongit, aposta per la corbata i, potser per imitar-lo, Illa també se la posa per competir en aurèola presidencial. Carrizosa repeteix el mateix model d’americana estiuenca i samarreta vintage, que defineix la, presumptament, gira de comiat d’un grup decadent. Albiach vesteix igual que si hagués d’anar a un festival de música independent i Laia Estrada arriba tard perquè, a diferència dels seus col·legues, ha vingut en tren i en taxi des de l’estació.
Més impressions vagament espontànies: Salvador Illa és l’únic candidat que s’acosta als quatre mossos d’esquadra que vigilen la
‘La Vanguardia' cita els candidats al Parc Fluvial del Besòs per a la tradicional fotografia
La de Puigdemont Ès una absència amb missatge polític, que es podrà interpretar segons el resultat
zona per saludar-los. Els seguicis dels candidats són una forma d’agrupació humana aleatòria difícil d’interpretar. Hi participen membres de seguretat, experts en comunicació carregats de mòbils, algun familiar que aprofita el sol del dissabte per acompanyar el parent candidat i els típics aduladors orgànics fabricats per les directives dels partits.
Gràcies a la previsió d’Isabel Garcia Pagan, ens protegim del sol (poca broma: estem en plena tempesta geomagnètica) amb una fina capa de crema. L’olor de la crema compensa el perfum de la zona, que no és precisament d’ambientador de lavanda. Però des del Fòrum de les Cultures i la depuradora d’aigües residuals vam aprendre que, imitant l’actitud dels que han de conviure amb la flaire entranyable dels purins, el secret rau en fingir que no t’adones de la pudor que fa. És, també, una actitud política: entendre que un grau de sacrifici consensuat ajuda a digerir millor, especialment en període electoral, la realitat.
La Vanguardia ha exposat algunes de les portades d’aquests quaranta anys. És un recurs idoni perquè, mentre esperen, els candidats puguin comentar la jugada i superar la incomoditat de no saber què dir-se. “Aquesta no la reconec”, diu Illa assenyalant Teresa Sandoval, aquella fugaç candidata del fugaç CDS. “Aquesta és molt xula!”, exclama Aragonès amb l’entusiasme retòric d’un membre del jurat del programa
Eufòria.
Xavier Cervera situa els candidats damunt d’una tarima emmarcada per la magnificència semisalvatge del paisatge. Endavant. A la dreta. A l’esquerra. Una mica més separats. Així. Entre disciplinats i resignats, els candidats responen fins que el fotògraf els explica perquè ha triat aquesta escenografia: la confluència de l’aigua dolça i l’aigua salada. Als candidats no sembla entusiasmar-los el lirisme zen de l’explicació i quan Cervera els suggereix que no estiguin tan estàtics,