La Vanguardia (Català-1ª edició)
Insòlites aurores boreals a Espanya
La tempesta geomagnètica més forta en dues dècades provoca esclats visibles a la península Ibèrica i les Canàries
Una tempesta solar de categoria G4, sense precedents en els últims 20 anys, ha permès veure aquest cap de setmana, sobretot la nit de divendres i la matinada de dissabte, aurores boreals de color vermellós fins i tot a les Canàries, un esdeveniment extremadament inusual, atesa la baixa latitud de l’arxipèlag.
Segons l’Organització Meteorològica Mundial, es tracta d’un fenomen lluminós en capes superiors de l’atmosfera amb formes com arcs, bandes o cortines, a una altitud d’entre 90 i 150 quilòmetres, per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic de la Terra.
L’esdeveniment astronòmic ha despertat l’interès i la sorpresa de tot Europa. Les aurores boreals solen ser comunes en latituds més extremes del nostre continent –al nord– o als pols. Però aquest cop s’han vist en latituds baixes: a Galícia, Saragossa, Almeria o Gran Canària. Els observatoris en van reportar registres també a Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana.
Quan aquests fenòmens són més potents solen ser visibles sobre llocs com Arizona o Nou Mèxic, però són molt estranys a Europa, on la matinada passada van il·luminar llocs del Regne Unit o Suïssa.
Ahir els experts esperaven que es pogués veure durant almenys una nit més, però és difícil predir el comportament d’aquests fenòmens, “molt incerts”, segons el físic solar de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) Héctor Socas. Per la seva part, l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels EUA va informar ahir que els seus tècnics de clima espacial havien observat almenys set ejeccions coronals de massa del Sol, i auguraven que els impactes arribessin a la Terra ja al migdia de divendres i persistissin fins diumenge, especialment avui en zones del Canadà, els EUA i Rússia.
Segons Socas, aquests dies el Sol està “inusualment actiu” després d’erupcions que s’han produït en una regió activa de l’estrella solar, coneguda com a
Espectacular luminescència vermellosa, a una latitud 28
L’aurora boreal vista a Sabadell (a baix, a l’esquerra)
La nit de divendres a Daillens amb un cel acolorit per l’aurora boreal
El cel il·luminat divendres a la nit a Andalusia
AR3664, que és un grup “molt gran i complex “de taques solars amb un camp magnètic “molt recargolat” on es produeixen una sèrie de tensions que acaben donant lloc a explosions molt violentes que expulsen a l’espai material solar, plasma solar, a altes velocitats. “Aquestes erupcions es propaguen pel medi interplanetari i ara ens trobem en el seu rang d’influència, i ens veiem afectats per aquestes explosions. La més benigne d’aquestes conseqüències és l’aurora boreal.
Respecte a les possibles repercussions negatives d’una tempesta solar d’aquestes característiques, que podria causar problemes en les telecomunicacions globals, Socas apunta que, en principi, els satèl·lits tenen un “mode segur” i que aquells
Gent fotografiant el fenomen a Whitley Bay (a la dreta) especialment sensibles, quan es veu venir la tempesta solar, predictible perquè triga a arribar un o dos dies malgrat que viatgen a diversos milions de quilòmetres per segon, es posen en mode segur. Les tempestes solars de la nit de divendres van arribar al nivell d’alerta G5, que comporta el risc d’espatllar infraestructures elèctriques, tecnologia i equipament electrònic, i ocasionar apagades i interferències en comunicacions a gran escala. Aquesta vegada no es va detectar cap impacte.
Aquest any el Sol registra un màxim d’activitat en un cicle d’onze anys, i aquest mes de maig, per ser a prop de l’equinocci, és quan, a causa de l’eix de gir del planeta, hi ha més penetració de vent solar a la magnetosfera terrestre. ●