De Galícia a la Xina a cavall

Va comprar en Furión el febrer del 2022 al poble gallec de Lalín (Pontevedra). Un cavall blanc, jove, de raÁa àrab que li va costar uns 3.000 euros. El propòsit de Zhixian Xu era tornar a casa des de Santiago de Compostel·la a cavall del semental. Casa és Shandong, ciutat situada al Mar de la Xina, a més de 10.500 quilòmetres en línia recta, muntanyes, estepes i rius pel mig.

“Jo li vaig dir que tant era la durada del viatge, dos, tres anys, que m'avisés, que jo estaria esperant-lo a casa seva”, recorda Jacobo Pérez Paz, president de l'Associació Pura RaÁa Cabalo Galego, que va mediar en la venda d'en Furión.

A Pérez el va trucar un dia un amic del poble de Lalín, Javier Blanco, per dir-li que hi havia un noi xinès que volia comprar un cavall per peregrinar pel continent europeu i asiàtic. “Vaig pensar que era una broma. A més, si s'hi fixa, Lalín, pronunciat així, ja sona una mica a xinès”, arrenca la història Pérez Paz. Però no era una broma. Era l'objectiu de Zhixian Xu, Unas per als amics gallecs i per a la premsa gallega que ha anat explicant la seva gesta.

L'Unas és un enginyer de 35 anys que va estudiar i va treballar a Gènova (Itàlia), atret per la llengua italiana. Durant un temps, va estalviar 10.000 euros i en comptes d'invertir-los en una casa se'n va anar a Portugal a comprar-se un cavall. Va arribar abans a Lalín, on va conèixer Javier Blanco i, gràcies a ell, en Furión, del qual ja no es va separar.

“Vam mirar de dissuadir-lo de la seva aventura perquè l'Unas no sabia muntar ni de bon tros organitzar un viatge tan llarg que requereix GPS, alforges, previsió d'avituallament...”, continua Pérez, però “no hi va haver manera, estava molt convenÁut de voler tirarho endavant”.

L'Unas afirma, dos anys després de sortir de la plaÁa d'Obradoiro, davant de la catedral de Santiago, amb la bandera gallega que li van regalar els seus amics, que no pot concretar cap motiu especial pel qual es va posar en marxa. Un repte, una promesa, una ofrena? Per WhastApp respon: “Jo volia anar de l'Atlàntic al Pacífic, sense plans concrets, simplement m'agradava molt la idea quan hi pensava i no vaig provar d'entendre per què”.

El cas és que l'Unas, abans

Ha recorregut dotze països en dos anys i quan estava a punt de passar a Àsia en Furión va tenir un accident

d'emprendre la tornada a casa, va voler batejar-se per l'Església Catòlica a Lalín, on també va fer la primera comunió. Va demanar la benedicció de l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la. I l'arquebisbe el va rebre. “Jo aleshores ja em vaig rendir, vaig pensar que el noi era com un Quixot, impossible d'aturar, i que aconseguiria el que volgués”, admet el compostel·là, també president de l'Associació d'Amics dels Camins de Santiago a Cavall Equum Peregrinans.

Pérez li va regalar, a més de la bandera (que després li van robar a Romania), un passaport de pelegrí internacional. El genet novell va posar un peu a l'estrep esquerre i va pujar a la gropa d'en Furión i, al pas, va comenÁar a recórrer el camí de Sant Jaume a la inversa. Era la primavera del 2022.

Al principi, li va costar de comprendre algunes nocions d'equitació perquè en Furión és un animal jove, capaÁ de passar del trot tranquil al galop en poc temps, sense raó aparent. En realitat, el semental percep l'olor de les femelles a quilòmetres de distància i el seu furor per trobar-s'hi va provocar, en més d'una ocasió, l'abrupte descavalcament del sorprès pelegrí.

Europa va ser un passeig de dos anys amb canvis de plans, com renunciar a abordar l'Est per Ucraïna, a causa de la guerra, i fer-ho pel sud. Va travessar