La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pulitzer a la dissidència russa
Els seus articles per a The Washington Post estan datats en tres llocs diferents: els calabossos del Palau de Justícia de Moscou, el centre de detinguts preventius número 5, també a la capital russa, i la colònia penitenciària número 6 a Omsk, ciutat a la regió de Sibèria.
El règim de Putin va tancar i va condemnar a un quart de segle de presó Vladímir Karà-Murzà, de 42 anys, escriptor, historiador, polític cineasta i activista pels drets humans, a causa de la seva crítica a la invasió d'Ucraïna i a la guerra allà desencadenada.
Però la intimidació no el va fer callar. “Els dictadors no s'acontenten a controlar el present, sinó que també volen controlar el passat. Les narratives històriques correctament elaborades poden donar-los una aparenÁa de legitimitat i justificar les seves accions”, va escriure en un article titulat “Putin creu que pot doblegar la història a la seva voluntat”.
Aquest és un dels set articles enviats des del seu tancament que li han valgut guanyar aquest any un dels premis Pulitzer, el reconeixement més important que hi ha al periodisme.
Segons l'anunci dels guardons, Karà-Murzà va merèixer la distinció per les “columnes apassionades escrites amb gran risc personal des de la cel·la d'una presó”. També van considerar que la seva feina és “una advertència sobre les conseqüències de la dissidència a la Rússia de Putin”, mentre que “insisteix a reclamar la democràcia per al futur al seu país”.
Com va sostenir Aleksandr Soljenitsin, el premi Nobel de Literatura que va saber el que era el gulag o els camps de treball, l'avantatge del captiveri és la falta de distraccions. Karà-Murzà s'ha centrat en el seu.
La seva sentència per traïció ha estat àmpliament desqualificada per la comunitat internacional per ser draconiana i políticament motivada. Va ser detingut l'11 l'abril del 2022 a Moscou, després d'una visita a la càmera de representants d'Arizona on es va pronunciar contra el conflicte bèl·lic a Europa. Hores abans de l'arrest, va aparèixer a la CNN. “El govern avui al nostre país no és només corrupte, no és només cleptocràtic, no és només autoritari. …s un règim d'assassins”.
La seva dona, la Ievguénia, va confessar que és molt surreal per al seu marit rebre el Pulitzer sent en una cel·la de càstig de sis metres quadrats. Va assegurar que la desconsolava que en Vladímir, que va rebre la notícia pel seu advocat, no pugui anar a Nova York per recollir el premi en persona.
Va néixer en una família de científics, periodistes i advocats amb una llarga trajectòria al terreny de la dissidència contra l'Estat. Dos dels seus besavis van ser executats durant les grans purgues de Stalin. La mare es va casar amb un britànic a la dècada del 1990 i es va emportar el jove KaràMurzà a Anglaterra, on va estudiar a la Universitat de Cambridge i va aconseguir la ciutadania del país.
The Washington Post va explicar que Karà-Murzà sempre ha estat “un escriptor incisiu i apassionat”. Els seus articles eren pulcres i requeria poca intervenció dels editors. Treballant més que mai de memòria, sense pràcticament poder fer consultes en cap llibreria i sense accés als mitjans, “va fer servir el seu ampli coneixement de la història i la política russes per produir comentaris distintius”.
Als textos no pontifica sobre la propaganda russa. El que fa és descriure les vivències silenciades de molts russos que, com ell, s'oposen a la guerra a
A dalt, l’activista rus gesticulant durant un judici. A baix, la seva dona Ievguénia abraçant l’editor de ‘The Washington Post’, David Hoffman, després de saber que el seu marit ha guanyat el Pulitzer
Ucraïna. Al relat de la trobada remota amb el seu company dissident Aleksei Navalni (mort al febrer a la presó), va exposar l'absurd d'una autocràcia que “s'esforÁa a amagar els seus crims sota un vernís de legalitat”.
Com que la seva veu continua empresonada, la Ievguénia s'ha encarregat de deixar-li la seva. “El meu marit creu veritablement i profundament que hem de dir la veritat, tot i els riscos, quan t'enfrontes a una cosa tan atroÁ com el règim de Putin. Ell creu que és crucial distribuir informació, informació veraÁ, sobre el que està passant”, va declarar a una cadena de ràdio. “Ell creu que Rússia es mereix un futur millor”, va insistir.
Karà-Murzà sabia que anirien contra ell. Podria haver-se'n anat. Va decidir quedar-se perquè va considerar que la detenció era el preu per ser una figura creïble de l'oposició. La Ievguénia espera que no sigui el pròxim Navalni. ●
Va escriure articles per a ‘The Washington Post' afrontant un risc personal, cosa que no li va impedir de continuar amb la seva crítica