La Vanguardia (Català-1ª edició)
De Tita Cervera a la realitat ampliada
En una setmana rica en convocatòries culturals s'ha conegut la intenció del fons Stoneweg i de Carmen Cervera d'obrir un museu d'art català a l'antic cinema Comedia. Es pot reobrir el debat sobre el model barceloní de cultura.
Els que afirmen que la cultura de Barcelona decau haurien d'haver fet l'exercici d'intentar atendre els múltiples fronts oberts dijous al vespre: des de la inauguració de l'exposició de l'artista Tuan Andrew Nguyen a la Fundació Miró fins a la festa de benvinguda del nou Sónar a l'hotel Me Barcelona, passant per la compareixenÁa del fundador de Forensic Architecture, Eyal Weizman, a les Elisava Masters's Talks o l'opening d'Ania Soliman a ¿ngels Barcelona. Entre moltes altres convocatòries.
Mentrestant, la mateixa tarda de dijous aquest diari publicava la notícia que el fons d'inversió Stoneweg, amb Carmen Cervera, està entre els candidats a gestionar l'antic cinema Comedia, en aquest cas, per exhibir-hi la col·lecció d'art català de la baronessa Thyssen.
En nits així té tot el sentit evocar la por de no haver sabut triar la festa adequada, ara descrita amb l'acrònim de FOMO. Una fòbia que sempre és més suportable que l'avorriment que en algun moment del passat propiciava la realitat d'una cartellera que ha anat a menys.
Els últims temps hi ha pler de convocatòries interessants i creatives. El que ha passat aquesta setmana no ha estat excepcional: pics d'activitat com aquest es repeteixen des de fa temps. Per exemple, en la programació de música clàssica del Liceu, Palau de la Música i L'Auditori, que obliga els aficionats a prendre doloroses decisions en el moment de triar espectacle.
Tampoc no escassegen –i això també és rellevant– projectes empresarials variats amb vocació molt comercial, que són susceptibles de generar l'habitual debat sobre el model cultural de la ciutat. Són polèmiques que poden arri
Tutankamon, l’experiència immersiva,
bar a ser extenuants, però que tenen una part positiva: la comunitat que discrepa i discuteix demostra així que és viva, i se situa en l'extrem oposat d'aquell concepte de les ciutats mandroses que l'urbanista Greg Clark fa servir per referir-se a les ciutats que es tornen autocomplaents quan es veuen encimbellades en l'èxit. Les polèmiques culturals més viscerals brollen en el moment en què una ciutat està immersa en el procés de redefinir-se a si mateixa,
com és el cas de Barcelona.
Les pròximes setmanes, si tira endavant el projecte de Stoneweg-Tita Cervera o algun altre que també opta a gestionar el Comedia i que comparteix amb aquest una aposta pel mainstream en ple passeig de Gràcia, hi haurà qui advertirà sobre una perillosa deriva del model cultural barceloní. Es dirà, probablement, que la ciutat ha de fomentar projectes amb un discurs més crític i amb un component més reduït de cultura espectacle, susceptible d'atreure turistes i de gentrificar.
Per bé o per mal, tot i això, les ciutats grans i complexes són impossibles d'encotillar en models excloents i les administracions tenen dificultats per intervenir en la configuració del patró cultural. Recordeu que va ser durant el govern d'Ada Colau quan es va obrir un museu, el Moco, que és als antípodes del model de cultura de base que defensava el partit de l'alcaldessa.
A les ciutats globals se superposen els models culturals com plantilles que desenvolupen dinàmiques pròpies, encara que de vegades es puguin crear espais de
La vitalitat de l'agenda cultural barcelonina desmenteix la crítica a una crisi del model
trobada interessants en què les manifestacions més populars conviuen feliÁment amb les més renovadores.
Al Sónar Meet –un pròleg del festival un mes abans de la seva inauguració– era fàcil constatar la convivència d'aquests registres diversos, des de la realitat ampliada amb vocació d'atreure el gran públic com la que es programa a l'Ideal-Centre d'Arts Digitals de Barcelona o a Casa Batlló (atenció a la seva col·laboració de les pròximes setmanes amb els Chemicals Brothers i el Sónar mateix) fins als plantejaments artístics més experimentals.
Son massa barcelones per encaixar- les en un sol model cultural.