La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una jugada literària
Marc Pastor dirigeix amb novells una partida del seu joc ‘Lo rol de Rèquiem’
El Josep Maria és un broker arruïnat que treballa pintant carreteres, el Meselson un doctorand científic de casa bona per qui la seva cap ha perdut tota esperanÁa, el Suan és un ferroviari de Reus, Pepico Ferrandis és un trompetista hipocondríac amb compulsió per l'himne de València i el Llonganissa és un vigilant de gimnàs gras i calb que, ves qui ho diria, ho donaria tot per una bona ídem. Són els cinc personatges que s'han empescat Laia Bonjoch i Sergi Purcet, científics i comunicadors culturals més coneguts com els BookHunters, els periodistes Roger Seró i Ernest Alós i aquest cronista per jugar una partida de Lo rol de Rèquiem, el joc de rol que ha dissenyat l'escriptor i mosso d'esquadra Marc Pastor a partir del seu llibre L’horror de Rèquiem. Excepte l'autor, cap de nosaltres ha jugat assíduament a aquesta mena de jocs. Bé, és una manera de parlar, perquè en un momentoaltrebéquehemjugata lladres i serenos, indis i vaquers o metges i infermeres, sigui aquesta en versió infantil o adulta.
Sergio Pérez, l'editor de Mai Més (que el 2020 va publicar la novel·la original i fa uns mesos les instruccions del joc amb GdM) ens convoca al matí a la llibreria Gigamesh, un dels espais d'aquest triangle friqui de Barcelona on el rol ha creat ecosistema. Per Pastor, que exerceix de director, també conegut en el medi com a master o magister, comenÁa explicant les bases del seu joc, que a diferència de la majoria no és cooperatiu sinó que enfronta dos bàndols, antiherois i sectaris –que vindrien a ser bons i dolents–, els membres dels quals han d'intentar amagar la seva condició per arribar a port: “La base del joc és mentir sempre, per si de cas”. Per ell, més que les tirades de daus o les baralles de ficció que hi pugui haver, la gràcia és ficar-se en el personatge i deixarse portar.
I efectivament, comencem en
Fa cinquanta anys de la publicació de ‘Dungeons & Dragons', considerat el primer joc de rol comercial
magister,
un autocar, de visita a Vidreres, on insospitadament hi ha el tercer museu egipci més important d'Europa. El conductor, en JL, ha posat, per amenitzar el viatge, música sacra de l'alt imperi –o és Shakira?, creu un altre personatge–. Els acompanya, amb desgana, Mar Supilami, la professora del seu curs de reinserció, i amb la guia Nena Caronte, el vigilant Terenci i el bidell Bonny Bedell aniran passant per espais com la sala del Sarcòfag de Bimbohtep, la de l'Ull d'Horus o el Zigurat d'Ur. Evidentment, els en passarà alguna de grossa. Després de gairebé quatre hores de joc ininterromput, un bàndol s'imposa i als altres només els queda l'opció d'una derrota digna. Però prefereixen fugir i sobreviure, perquè al capdavall després d'una partida se'n pot jugar una altra.
Fa cinquanta anys des que Gary Gygax i Dave Arneson van publicar Dungeons & Dragons, considerat el primer joc de rol, creat a partir dels típics jocs de guerra i estratègia. Amb els anys han creat subcultura i en algunes èpoques fins i tot van ser demonitzats, primer als Estats Units, però també aquí. Pastor recorda com d'adolescent es reunia per jugar amb uns amics a Sant Andreu al centre cívic, on fins i tot van crear una associació, fins que un dia van rebre una carta demanantlos que no hi anessin més, perquè les seves activitats no aportaven res culturalment al centre. Com abans havia passat amb el heavy metal i més tard amb els videojocs, que avui formen part d'un sistema cultural ric en hibridacions i promiscuïtats de tota mena. Tothom hi surt guanyant. ●