La Vanguardia (Català-1ª edició)
De sitja a museu
Noruega va construir nombroses sitges de gra en ciutats costaneres durant els anys d'entreguerres per conjurar el risc de desproveïment i fam. Per exemple, el de Kristiansand, aixecat el 1935 amb quinze grans cilindres de formigó, a què es van sumar quinze més el 1939, amb 15.000 tones de capacitat total.
En arribar el segle XXI, molts dels equipaments estaven en desús, i les autoritats es van plantejar què fer amb ells: demolirlos o donar-los una nova vida.
El de Kristiansand va ser catalogat el 2010 i, després, es va decidir transformar-lo en un museu, que va obrir les portes ahir dissabte, com a seu de diverses col·leccions, entre les quals destaca la d'art nòrdic del magnat noruec Nicolai Tangen, responsable del Fons de Pensions del Govern de Noruega.
Transformar en museu un edifici industrial com aquest, que és escultòric, però fosc i tancat en si mateix, no és una tasca senzilla. El propòsit inicial i l'actual no tenen res a veure, de manera que els tres equips encarregats de l'obra, tots amb seu a Barcelona, van optar per una solució radical: tallar les sitges a 21 metres del terra, subjectant la part superior mitjanÁant una complexa feina estructural, i eliminant-ne la inferior. S'aconsegueix, per tant, un interior de sostres voltats i dimensió catedralícia, que fa de gran vestíbul a la manera, salvant les distàncies, del Turbine Hall de la Tate Modern de Londres, i que estarà obert a tots els ciutadans.
L'espai és impressionant, tot i que encara és una mica fosc, malgrat la llum que entra pel transparent costat sud de l'edifici, on se situen les comunicacions verticals. També s'ha buscat la llum natural en un dels dos cossos adossats a les sitges, concretament el de l'ala oest, en origen un magatzem, la planta baixa del qual ara és vidrada, transparent, com també el pis novè i superior, destinat a esdeveniments i terrasses amb vistes panoràmiques sobre el port. La imatge obtinguda en aquesta cota superior de l'obra evoca la d'una col·lecció de fars, i és, per tant, molt apropiada en aquesta zona costanera. La faÁana principal d'aquest cos és una reinterpretació de l'original, en què s'han destacat els elements racionalistes, per exemple, als balcons. Per la seva banda, el cos aquest, de nova construcció i línies essencials, conté successives caixes blanques, que s'afegeixen a les que envolten les sitges per l'oest i nord a les plantes, dues, tres i quatre, reservades a exposicions.
El fruit d'aquesta operació transformadora és un edifici on s'integren el nou i el vell amb no poca harmonia i profit: vet aquí un dels encerts més grans. La paradoxa és que la transformació, sent pertinent, té uns límits: el museu no pot ser a dins de les sitges, sinó al voltant. Probablement, això té poca importància. Kunstsilo se suma al Kilden Performing Arts Centre i a l'escola d'arts Knuden, reforÁant el caràcter cultural de la ciutat, al port de la qual atraquen ara uns 150 creuers cada any. Les ciutats que fa una mica menys d'un segle emmagatzemaven gra per sobreviure complementen avui la seva rica dieta amb turisme i cultura. ●