Adeu a l’ascens directe

El conjunt perico suma a Valladolid el seu cinquè empat consecutiu desprÈs d'un partit en què no va tenir cap ocasió clara de gol i va acabar amb deu

…s l'objectiu de la temporada. Una obligació per història i pressupost. Innegociable per a l'afició. Però l'Espanyol, després de tota una temporada sinuosa, amb canvis de direcció constants a la banqueta i en el joc, té pràcticament impossible l'ascens directe a Primera després de sumar el cinquè empat consecutiu a Valladolid. Els pericos van confirmar a Zorrilla la perillosa tendència que arrosseguen des de fa mesos, també des de l'arribada de Manolo Gonz·lez a la banda.

Pucela era l'escenari de l'examen definitiu, l'última prova per a un equip mancat de personalitat que tenia davant seu l'ocasió de reivindicar-se. L'oportunitat de fer un pas endavant malgrat viure permanentment acompanyat per més ombres que llums. Tot i això, les taules sense gols en un partit molt aspre, sense cap ocasió clara dels catalans, és un altre capítol d'un drama anunciat. El playoff, molt igualat a falta de tres jornades, passa a ser la taula de salvació dels blanc-i-blaus per no prorrogar la seva estada en la categoria de plata, que seria, sens dubte, un rotund fracàs.

”scar Gil, relegat a la banqueta des de fa jornades, discutit el seu rendiment, va ser la novetat en l'onze juntament amb Melamed, i en el bàndol val·lisoletà va sorprendre la titularitat en atac del debutant Arnu, de només 17 anys.

Malgrat el resultat, la proposta de l'Espanyol va ser valenta, com no podia ser de cap altra manera en una cita a cara o creu contra un rival directe per les dues primeres places. Els pericos van voler ofegar amb una pressió avanÁada. Van evitar ser dominats, però el partit va comenÁar sense un amo clar, marejada la pilota entre imprecisions. Les pulsacions dels dos equips només van augmentar en els primers compassos amb una baralla després d'un xoc entre Anuar i Jofre, que va acabar amb el jugador del planter perico lesionat al quart d'hora de joc. Va ser la primera de moltes interrupcions en una primera part en què va regnar la por de cometre un error.

Totes les jugades morien en faltes, intercepcions, un tall a temps o un xut bloquejat. Arribar a la vora de l'àrea ja era un luxe. El porter Masip va ser un espectador de luxe, amb els guants encara per estrenar en els primers 45 minuts, i Joan García únicament va suar en el temps de descompte abans del descans, primer amb un xut de Monchu a l'àrea, ras i massa suau, que va aconseguir rebutjar, i segons després en una estirada per un cop de cap de Lucas Rosa que va passar a prop del pal.

No va canviar el guió després de la represa, víctima el partit d'una tensió que també es va notar a la grada, en què el públic val·lisoletà era conscient de la importància d'un matx que els podia deixar amb un peu a Primera. La metxa va acabar per encendre's entre el públic a l'hora de joc, quan l'àrbitre del partit, Cordero Vega, primer va xiular penal per una sortida en fals de Joan García sobre Monchu i després es va retractar després d'anar al monitor del VAR. La ira de la parròquia local es va tornar en felicitat tot just uns segons més tard quan van veure com l'àrbitre ensenyava la segona groga, i per tant la vermella, a Melamed perquè entenia que s'havia tirat en una acció dins de l'àrea. El més difícil per a un Espanyol que es va agafar a l'empat com a únic i insuficient botí. Els de Pezzolano van pressionar, però només van ser a prop de la victòria en una jugada, després d'un error defensiu general dels pericos, que va desaprofitar Negredo amb un xut alt. Un alleujament insuficient per a un conjunt blanc-i-blau que continua sense demostrar que té armes per pujar a Primera. ●