Després del dos ve el tres per a Pogacar

El líder guanya sense atacar

Nairo Quintana, deu anys després del seu Giro, entra en l'escapada aprofitant que puja la Forca Capistrello de sortida. S'ajunta amb el seu company Pelayo S·nchez, en gran forma, que tant val per a l'sterrato com per a les etapes de muntanya, i se'ls uneixen altres escaladors que somien guanyar a Prati di Tivo. Tots caminen amb la mateixa esperanÁa. Creuen els dits en senyal de clemència, pregant que al capo no se li desperti la gana.

El colombià del Movistar, que també va ser segon en la corsa rosa del 2017, vol un dia de glòria pels vells temps, un gran epitafi per les seves jornades d'esplendor. Però a Pogacar i al seu equip no se'ls entendreix el cor, no s'estoven amb el vol de l'au fènix de Boyac·. L'eslovè és de tot menys nostàlgic. I no dona permís al veterà. Controla la fuga. “Els companys volien que guanyés la tercera etapa”, confessa a la meta, com si necessités una justificació després de complir el desig dels seus ambiciosos escuders.

Aquesta vegada guanya sense atacar, només esprintant.

Aquesta vegada no hi ha excessos ni exhibició. Només es deixa portar i remata al final. L'eslovè sembla que guanya sense suar.

Tots els seus teòrics rivals pugen l'últim port una mica resignats, excepte l'italià Tiberi (Bahrain), l'únic que se surt del guió amb dos atacs a falta d'1,8 km i d'1,1 km. En tots dos se'n surt fàcil i gràcil el líder, que arrencarà, per fi, a 200 metres per al final, i aixecarà les mans gairebé sense immutar-se. La seva tercera etapa en la primera setmana d'un Giro en el qual és el Cèsar que aixeca o abaixa el polze segons li plagui. A Quintana no li queda més remei que tornar a intentarho un altre dia. ●