La Vanguardia (Català-1ª edició)
El BBVA haurà de millorar l'oferta i buscar un acord amb el Govern central
La batalla de l’opinió pública serà decisiva, però l’atacant parteix amb desavantatge
Carlos Torres, el president del BBVA, els executius de l'entitat i els seus ben pagats assessors externs, per imperícia o supèrbia –en els propers mesos es podrà precisar la contribució de cadascun dels dos pecats–, han transformat una operació financera en un sector estratègic, la seva proposta de fusió d'un megabanc, el que dirigeixen, i un gran banc, el Sabadell, en una batalla del poder financer contra el poder polític. Malgrat gaudir de l'avantatge de colpejar primer, no en una ocasió sinó en dues, el seu procedir ha resultat en sengles contratemps per als seus interessos. Potser definitius.
Sembla difícil que l'oferta pública d'adquisició d'accions (opa) hostil del primer sobre el segon pugui arribar a bon port amb l'oposició del Govern central, el món econòmic, l'opinió pública i les forces vives i el teixit empresarial dels dos principals territoris afectats per la fusió, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
La benedicció dels reguladors, el Banc d'Espanya, que es prepara ja per al relleu de governador, i el Banc Central Europeu (BCE), que només es pronunciaran sobre la solvència de l'operació, no sobre competència, i que es pot donar per segura, doncs els dos bancs implicats ja la tenen sobrada per separat, no és suficient per fer front a l'onada de rebuig que ha desencadenat l'abordatge anunciat per Torres.
Amb les actuals cartes sobre la taula i per assolir una sortida airosa, Torres haurà de maniobrar en els propers mesos per aconseguir la confluència de dues circumstàncies complementàries. Primer, un acord amb Josep Oliu, el coriaci president del Sabadell; una cosa que només serà possible elevant l'oferta pel seu banc, amb efectiu i no només amb papers, accions del BBVA. Pacte en aquest clima de guerra oberta entre els dos banquers? En els negocis tot acaba sent una qüestió de preu, botí que explica els viratges finals que no s'han de descartar mai.
Segon requisit per al bon final de l'opa, un canvi de criteri de Pedro S·nchez, el cap del Govern; o, en cas contrari, un gir de guió encara més fort, canvi de president. Per a qualsevol de les dues possibilitats, el banquer de
Salamanca hauria d'oferir contraprestacions rellevants al poder polític.
Quina és la clau per entendre la duríssima reacció del Govern central? Quin estrany ressort ha activat Carlos Cuerpo, el discret i mesurat tècnic que encapÁala el Ministeri d'Economia, per llanÁar-se en bloc contra l'opa quan
Govern central i Banc d'Espanya es van assabentar dimecres a la nit, la vigília, que hi hauria opa hostil
va ser molt cautelós en els primers compassos, quan tot semblava més amistós?
Pedro S·nchez i Cuerpo es van assabentar que el BBVA llanÁaria una oferta hostil ben avanÁada la nit de dimecres, la vigília de l'anunci públic. Un sector estratègic, bàsic de l'economia, en què la dependència de la protecció de l'Estat és condició de la seva mateixa existència, es veuria commocionat pel moviment de Torres i els seus i el president del Govern no va saber res fins a unes hores abans, i això a través d'un escarit missatge del banquer. Igual que el Banc d'Espanya, per cert.
La primera reacció de Cuerpo, aquella nit bastant neutra, no recollia encara l'enorme disgust del president. Un afront superb al poder polític que quedaria sense resposta. La constatació del clima que es respirava a Moncloa li arribaria al ministre al matí següent.
Una irreverència, a més, en el tram final de la campanya catalana. Una urpada sobre el Sabadell susceptible d'interpretar-se per part d'un sector de les classes mitjanes –i fins i tot de l'alta burgesia–, aquestes que decidiran el pugna final entre el PSC i l'independentisme i en la qual tant s'hi juguen S·nchez i la seva política de conciliació a través de l'amnistia, com un nou cop del poder centralitzat a Madrid contra l'economia catalana. Temps li ha faltat a l'expresident Carles Puigdemont, principal rival dels socialistes en aquesta campanya, per abonar la idea i parangonar l'opa amb la intervenció de Catalunya article 155 en mà.
En realitat, S·nchez sabia que alguna cosa s'ordia, entre altres coses perquè des del món empresarial i polític català Josep S·nchez Llibre, president de la patronal Foment, i Salvador Illa, el candidat del PSC i vencedor in
S·nchez va rebre els primers senyals del que venia des del món econòmic i polític català
pectore dels comicis d'avui segons la prospectiva demoscòpica, el van advertir del perill per a l'economia catalana que el banc d'origen basc llancés una opa hostil. Precisament per aquell coneixement, aquests dos últims van ser els més matiners a reaccionar, molt a primera hora de dijous, a l'anunci de l'opa hostil. El primer, amb un comunicat de rebuig radical; el segon, en una entrevista a TV3 en la qual es va pronunciar sense matisos contra l'assalt al Sabadell amb arguments d'índole econòmica. Les seves respostes van establir el to per a la resta de declaracions en cadena de partits polítics, patronals, sindicats i entitats civils.
Sabadell, banc català? Des del 2017 té la seva seu a Alacant, manté el quarter general a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), part dels seus directius resideixen a Madrid i el seu objectiu és ser un gran banc espanyol. De fet, la transcendental reunió del consell d'administració que Oliu va convocar dilluns passat i en la qual es va aprovar rebutjar l'oferta del BBVA –encara no era una opa hostil– es va celebrar a Madrid. Una elecció significativa que no deixava intuir un debat sobre l'operació en termes territorials. Una combinació de referències que no és fàcil interpretar. Tampoc, pel que sembla, per al BBVA, que ha acabat obrint també aquell front, en contra precisament dels interessos del Govern espanyol.
Però Oliu és un personatge molt actiu a Barcelona, on manté