La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’estalvi europeu va als EUA perquè és més rendible”
Ex primer ministre italià, president de l'Institut Jacques Delors
jAume
El creador del mercat únic europeu té nom i cognoms, Jacques Delors. Ara, la persona que presideix l'Institut Jacques Delors, l'ex primer ministre italià Enrico Letta (Pisa, 1966), és l'encarregat de dinamitzar un invent d'èxit però esgotat. Va presentar el seu informe per a la transformació del mercat únic al Consell Europeu, i ara explica a La Vanguardia les seves línies principals. Adverteix que sense transformació la decadència està assegurada i planteja un mercat de capitals a nivell de la UE per evitar la fugida de l'estalvi dels europeus als Estats Units.
El mercat únic és una història d’èxit. Ho ha estat en el passat, però no està tan clar que ho continuï sent en el present. Què és el que ja no funciona?
El mercat únic és una història d'èxit, però també és el mercat únic que es va construir per a un món que ja no existeix, i la inèrcia condueix a la decadència. Si el mercat únic continua com està és la decadència, perquè el món que ens envolta ha canviat. Vaig tenir la sort de reunir-me amb Jacques Delors abans de la seva mort per parlar amb ell d'aquest exercici. El que em va dir és que la situació geopolítica ha canviat. Quan va fer el mercat únic, el món era un lloc petit. Xina i Índia juntes representaven el 4% de l'economia mundial. Ara són el 25%. Alemanya no estava reunificada. La Unió Soviètica seguia allà. …rem 10, després 12, i ens dèiem Comunitat Europea, encara no Unió. Així que el món ha canviat totalment i el mercat únic es va crear per a aquell món. El que Delors em va dir era que l'informe havia de canviar el mercat únic i adequar-lo al gran món d'avui. El mercat únic era bo per a un món petit. Ara necessitem un mercat únic per a un món gran.
És la raó per la qual ens quedem enrere en relació amb els Estats Units?
Sí, la raó és la fragmentació perquè impedeix nivells considerables d'inversió en innovació, per exemple. Estem perdent terreny en la innovació. La fragmentació és l'arrel de tots els problemes. Un dels èxits d'Europa és la fabricació d'avions. Si tinguéssim un Airbus espanyol, un Airbus italià, un Airbus francès i un Airbus alemany, Boeing s'ho quedaria tot. Però tenim un Airbus europeu i està guanyant. Hi ha àrees en les quals l'escala i la integració són fonamentals.
Vostè parla d’una paradoxa europea, de com els diners dels europeus van als Estats Units i tornen per comprar empreses a Europa.
La veritable paradoxa és el fet que el mercat de capitals dels
Estats Units està integrat, és únic i, per tant, molt gran i rendible. El nostre mercat de capitals no existeix a nivell europeu. Tenim 27 mercats. El Banc de FranÁa i el Banc Central Europeu han xifrat en 300.000 milions d'euros la quantitat d'estalvi europeu que se'n va als
Estats Units cada any. I als Estats Units, l'estalvi es converteix en accions que reforcen les empreses americanes que, enfortides, tornen a Europa per comprar les nostres empreses amb els nostres diners. Aquesta paradoxa està lligada a les conseqüències de la fragmentació del nostre mercat. Sap per què no tenim mercats financers integrats? Perquè tothom vol onejar la seva bandera nacional al mercat del seu país i, alhora, perquè els líders polítics no volen posar la seva cara al costat de la paraula finances.
Com es pot articular aquest canvi?
Proposo una solució mixta, diners privats amb incentius fiscals per rendibilitzar l'estalvi dels europeus si això impulsa la transició. Alhora, si posem diners privats podem trencar el bloqueig dels països nòrdics, Alemanya i Holanda, que no volen donar diners públics com van fer amb els Next Generation. Però si aconseguim una barreja de diners públics i privats crec que ho acceptaran.
Com s’arriba a aquest mercat únic de capitals?
El que impedeix actualment el mercat únic de capitals és una falsa idea de sobirania nacional. Perquè si, per aferrar-te al teu mercat nacional i a la bandera nacional al teu mercat nacional, crees la situació que he esmentat, amb els diners anant-se'n als Estats Units, el final és suïcida. No és un al·legat perquè tot es faci gran, perquè tot sigui com els Estats Units. M'agrada Europa com és, una fantàstica barreja del petit i el gran. Cal mantenir el petit però el gran ha de créixer per ser més competitiu al món d'avui. Quan Delors va crear el mercat únic, els dirigents de la seva època li van dir: mercats de capitals, energia i telecomunicacions no es toquen. En aquella època, els grans països europeus eren prou grans com perquè la dimensió nacional fos suficient per a les telecomunicacions. Avui dia, aquesta dimensió nacional s'ha convertit en el sostre que impedeix el creixement.
La decadència El mercat únic es va construir per a un món que ja no existeix”
Fragmentació “Tots volen onejar la seva bandera nacional al mercat del seu país”
La paradoxa europea Les empreses americanes compren les nostres empreses amb els nostres diners”
Telecomunicacions “Entre 100 operadors europeus i nomÈs tres als Estats Units hi ha un terme mitjà”
Vostè parla d’unió de capitals i ni tan sols hem aconseguit completar la unió bancària.
Sí, i sap per què? Perquè la unió bancària no es va crear per convicció, sinó per necessitat. I quan les coses es fan per necessitat, quan la necessitat s'acaba, es deixen de fer. Vam crear la unió bancària a causa de la crisi econòmica. Si els líders m'han demanat un informe és perquè estan demanant una visió, demanen acció, no reaccions. La veritable diferència és entre la reacció i l'acció. L'Europa de Delors era l'Europa de l'acció. L'Europa dels últims anys ha estat l'Europa de les reaccions. I quan només es reacciona, al final no funciona.
Vostè planteja crear campions europeus en telecomunicacions i energia. Això no suposa desmantellar la competència?
No vull que Europa es converteixi en els Estats Units. Vull que Europa continuï sent Europa, però més integrada. A Europa tenim més de 100 operadors de telecomunicacions. Als Estats Units n'hi ha tres. Aquí els consumidors estan més contents que als Estats Units, però el sector de les telecomunicacions és un caos. La proposta és passar de 27 mercats a un de sol i aplicar les regles de la competència a aquell mercat únic de les telecomunicacions per garantir la protecció del consumidor, però amb les regles de la competència a escala europea. Entre els 100 operadors europeus i els tres nord-americans hi ha un terme mitjà.
En quin termini s’ha d’aplicar el seu plantejament?
Tot el que figura a l'informe pot aplicar-se en els cinc anys de la pròxima legislatura. ●