Les edats d’ella

En l’escriptura de Mercedes Abad (Barcelona, 1961) es pot destacar la desimboltura, la naturalitat amb què narra, una qualitat visible des de la seva primera novel·la, Ligeros libertinajes satánicos, guanyadora el 1986 del premi La Sonrisa Vertical de l’editorial Tusquets. Una desimboltura que oculta la saviesa que hi ha en l’aparentment fàcil estructura dels seus contes i novel·les, com si escriure fos una cosa natural que només exigeix la complicitat amb el lector, sense cap compromís amb les exigències de la literatura. Així llegim La niña gorda, una col·lecció de contes que en el seu esdevenir es van convertint en una novel·la. La protagonista és Susana Mur i la coneixem per primera vegada als seus tretze anys, quan la mare la porta a l’endocrí. A mesura que avança el llibre, Susana va creixent i s’enfronta amb diverses crisis que giren entorn de la família, a la necessitat de tenir amigues i a no perdre una admiració que desperta i fa sorprendre i, sens dubte, a la seva grassor i la força de voluntat per controlarla i sentir-se així propietària del seu destí. Els primers textos estan escrits en tercera persona, si bé en un to clarament autobiogràfic, de la mateixa manera que en els relats en primera persona hi ha una mena d’impersonalització: en tots dos casos s’evita la confessió i s’accentua tot el que la pugui acostar al lec-