Salvadoriana

El futur de Barcelona passa per Montjuïc, però caldria habilitar-lo per al passejant: és complicat aparcar, però el pendent imposa respecte al caminant i converteix distàncies mínimes en insalvables; els metros i autobusos que serveixen per arribar fins a lamuntanya no serveixen per circular-hi… Aquells que m’hagin llegit endevinaran que estic a punt de suggerir una altra vegada un servei continu de llançadores que recorri tota la muntanya, de manera que ningú no hagi d’esperar més de quinze minuts perquè el portin de qualsevol punt a qualsevol punt. Això faria factible el passeig des del MNAC fins al Jardí Botànic sense necessitar el cotxe que aparco amb facilitat davant el jardí –una altra cosa seria si volgués visitar la Miró–.

Un cop arribats al Jardí Botànic, amics!, aquest és un dels llocs màgics de Barcelona: aquest matí assolellat i encara fresc de juliol pujo les rampes suaus que fan ziga-zagues des de la taquilla a l’Institut olorant el romaní i la farigola, la sàlvia i el xiprer, mentre la remor del vent entre les palmeres i les carrasques va cobrint el fragor de la ciutat i la vista mostra el pla del Prat i el mar. Estic tot sol.

He vingut fins aquí per veure l’exposició sobre la tenacitat col·leccionista de les moltes generacions de Salvador que van reunir una vasta col·lecció, que va començar com a gabinet de curiositats d’uns apotecaris del carrer Ample al segle XVII, i va acabar sent un dels pilars del Museu Blau. Una joia, perquè ens torna el que era la voluntat d’ordenar, classificant, un món que es descobria sorprenentment divers més enllà de la gallina, el gos i la col, i més real que les mandràgores i catoblepas. Un món amb armadillos, manatís, cacau, tomàquet, blat de moro, ornitorincs i esturions, que els apotecaris intentaven incloure comprant espècimens d’això, i d’allò, a marins i viatgers diversos, tot mantenint docta correspondència amb altres aficionats.

Abans de la taxonomia, l’univers era un desordre, l’esfera pascaliana el centre de la qual es troba a tot arreu i la seva circumferència enlloc. Després de Linneo, el món natural és un mapa ordenat com el de les constel·lacions al cel per a aquells que les coneixen. Gent com els Salvador van col·laborar en aquesta cartografia, i l’exposició mostra bé la feina i l’aplicació que van posar en aquesta tas- ca. A la sortida, tot fa baixada.