La maduresa indomable

En el panorama editorial esmicolat que tenim ara, l’Editorial Base ha triat un camí renovador, de la mà de l’editor Jim Aubareda: fer passar al món de la novel·la els temes, els gustos i les obsessions, que fins fa poc eren terreny exclusiu de grups musicals. Així han sorgit, El cas del Serrell (2013) d’Albert Gil i L’afer Whitestone (2014) de Carles Estrada, dues novel·les en certa manera paral·leles, que juntament amb Pista lliure (2010), la primera d’Albert Gil publicada per Pagès Editors, formen una trilogia catalana mod.

Coincidint amb l’aparició Modernista, el nou disc de Brighton 64, el grup d’Albert Gil, que treu Bcore, Base en publica la tercera novel·la. Hi ha un fil conductor que relliga els dos primers llibres, de base clarament autobiogràfica, amb aquesta novel·la: la preocupació pel temps. Els herois de Gil (una heroïna i un heroi, en aquest cas) estan descol·locats. Pensaven que la joventut donaria per més. Arriben als quaranta anys –quaranta-molts– i la provisionalitat on han viscut sempre ja no s’aguanta. Els mods són l’exaltació del mite adolescent, del protagonisme absolut i individual. Viure jove, no ar- ribar a adult: beure la vida com si fos l’últim glop (resumeixo, retocant-ho una mica, les explicacions de Job a Pista lliure). Ja som al cap del carrer.

L’única cançó que Gil canta a Modernista es titula Luces de la ciudad. Per començar desgrana l’ideal mod: pensar que el temps només passa per a l’altra gent, que aconseguiràs ser més ràpid que el vent i breu com una estel fugaç, que la cosa consisteix a creuar tots els límits i no mirar enrere. Una segona veu introdueix un contrapunt irònic: “Qué mal te ha salido el plan, / los años pasan y tú aquí estás / contemplando un espejo en la pared”. Unaaltra cançó magnífica d’aquest disc és Som indomables que el germàde l’Albert, Ricky Gil, dedica als seus fills petits, bessonada.

Punt de fuga és la història d’una obsessió. L’Esperança està molt abatuda i les visites al psiquiatre no li fan cap servei. S’acabadeseparar, s’haurà de divorciar, i mentre espera la trucada de l’advocat del marit, ha hagut de tornar a casa els pares. Un sopar de companys de la facultat d’Econòmiques (no va acabar la carrera) li fa reviure la relació amb un xicot amb qui havia estat embolicada, i que s’estimava molt. D’una manera, la veritat, no gaire clara, li