El lideratge polític femení

Què tenen en comú polítiques com Montserrat Tura, Dolors Camats iMarta Roviraambactivistes com Ada Colau –nova alcaldessa de Barcelona–, Carme Forcadell i Esther Vivas? Doncs que totes aspiren a canviar les coses, a construir una nova res pública.

Enels últims anys la realitat s’ha transformat a un ritme vertiginós: la desfeta econòmica ha causat, sens dubte, una desfeta social que al seu torn ha propiciat una lògica desfeta política. Unescenari inèdit on els representants polítics s’han vist obligats a ajustar el seu discurs i han sorgit noves veus, entre elles algunes de les més significatives són femenines, sobretot a Catalunya.

S’imposa parlar de lideratge femení, com ja va fer Antoni Gutiérrez-Rubí en Políticas. Mujeres protagonistas de un poder diferenciado. L’escriptora i periodista Patrícia Gabancho ha decidit escoltar algunes de les seves representants més destacades i amb elles ha dialogat sobre la crisi actual, la desafecció política, les revoltes socials, la falsa panacea d’Europa i, no cal dir-ho, sobre un tema que li és molt car, el sobiranisme català.

Si a la seva anterior obra Les dones del 1714 es va allunyar de l’assaig a l’ús, en El cant de les sibil·les fuig del clàssic format entrevista i recorre a la tertúlia i trena els diversos testimonis per oferir-nos una panoràmica dels interessos d’aquestes dotze possibles arquitectes del canvi. Keynes ja deia que si canvia el context i no canviem, el problema és nostre; no sortirem indemnes de la patacada, però sí, almenys, més savis.

Aquest llibre conté idees molt lúcides: el capitalisme no està en crisi, la crisi és el capitalisme (Camats); no és una època de canvis, és un canvi d’època (Rocío Martínez-Sampere); creixement i progrés són conceptes que s’han utilitzat de manera intercanviable (Colau)... Està tenyit d’esperança.

ÀLEX GARCIA Ada Colau Patrícia Gabancho El cant de les sibil·les. Dones d’esquerra davant la crisi, la indignació i la llibertat