La Vanguardia (Català) - Culturas
Dones lectores, dones lliures
“Jo de petita creia que els homes vivien i les dones llegien”, deia Esther Tusquets. “Quan la meva mare deia: ‘Ara llegiré’, desapareixia la mama i apareixia Anamaría”, recorda per la sevapartLolaLarumbeDoral, llibretera madrilenya, en el seu bonic pròlegaaquest llibre.
No hi ha res millor que aquestes dues frases per emmarcar la relació tan peculiar que des d’almenys el segle XVII les dones han tingutambla lectura. D’una banda, els llibres, i especialment les novel·les, han estat per a les lectores el succedani de totes aquestes vides que el seu sexe els impedia de viure en primera persona. ComvadirFlaubertaunalectora, “si vostè fos un home i tingués vint anys li diria que fes la volta al món, però com que és dona, emprengui aquest viatge sense sortir de la seva cambra”. Però alhora que símptoma de les seves limitacions, la lectura es va convertir, també paradoxalment, en un alliberament per a les dones: com a lectores eren individus amb una vida autònoma, encara que nomésfos mental. Les novel·les els oferienmodels, possibilitatsqueelspermetien preguntar-se: “Qui sóc jo?” i “Comhede viure?”.“Nohi hacap límit, barrera o pany que s’interposi a la llibertat de la meva ment”, proclamava, desafiadora, Virginia Woolf. Llegint, les dones van conquerir una emancipació al principi només imaginària, però que després van voler posar en pràctica: així ho va fer Emma Bovary, i encara que ella va sucumbir en l’intent, d’altres sí que ho aconseguirien, com Mary Wollstonecraft, Lou Andreas-Salomé o SusanSontag.
Mujeresylibrosensexplicaleshistòries d’aquestes i altres escriptores, heroïnes literàries. Es tracta d’un assaig, sí, però un assaig que fa lliscar les idees sense que ens n’adonem, mentrecol·locaenprimerpla–quina fórmula tan enginyosa, i que amè el resultat!– a personatges pintorescos i històries verídiques que es llegeixen com novel·les. Cada capítol se centra en un llibre o personatge: la Pamela de Richardson, la vida de Mary Wollstonecraft, el Frankenstein de la seva filla Mary Shelley, el Werther de Goethe, l’obra de Jane Austen..., quealseutornensportena altres relats, i així successivament, fins a arribar a Joyce, Susan Sontag i Cinquantaombresd’enGrey.
Tot comença a París pels volts de l’any 1650, quan algunes dames de l’alta societat reuneixen als seus salons les seves amistats dels dos