La Vanguardia (Català) - Culturas
Palau toca l’arpa
La primatòloga s’ho preguntava a l’atapeïda sala d’actes de la Fundació RBA: “Si som l’espècie més intel·ligent del planeta com és possible que l’estiguem destruint?”. S’havia de jubilar després de dècades de treball a l’Àfrica, però en comptes de posar-se a teixir jerseis de punt per als seus nebots va decidir muntar una batalladora fundació conservacionista que lidera apassionadament amb 84 anys. Que aquest fos l’últim acte de com a responsable de la FundacióRBAno deixa de ser una metàfora: l’endemà informava que deixava el seu càrrec per arrencar un nou projecte personal, una editorial centrada en les ciències socials i les humanitats que durà el nom d’Arpa Editores. Palau té en el món editorial, com diuen en castellà, “más tiros” que una pel·lícula de Tarantino: Grup 62, Destino, RBA... podria haver-se dedicat a contemporitzar a l’espera d’una plàcida retirada i no se li acut res més que embolicar-se a muntar una editorial en temps convulsos. L’hi pregunto així que aconsegueixo que s’assegui en una terrassa d‘Enric Granados. –Com et fiques en aquest merder, si tu ja ho has fet tot? –No ho he fet tot encara! M’és igual si sona cursi, però sóc un editor de vocació.
S’encén una pipa a poc a poc, sense descuidar el ritual: “El meu somni sempre ha estat muntar la meva pròpia editorial i sempre m’ha interessat el llibre de no-ficció. Perquè l’escriptor no només està en la ficció, sinó també en el camp del coneixement. Hi ha assajos que marquen la teva vida”. Considera que en les ciències socials i les humanitats els temes continuen sent els mateixos, però ha canviat la manera com els afrontem: “Convé canviar la manera d’editar. Cal aconseguir que l’autor espanyol escrigui menys acadèmicament perquè arribin a un públic més ampli i animin la gent a pensar. Tenim un lector més fraccionat. Unllibre de 600 pàgines no té per què ser més sòlid que un de 160”. Aspira a “tenir una programació culta sense renunciar a l’àmbit més comercial amb un objectiu principal: el prestigi”.
La seva fórmula alquímica és Prestigi = Qualitat + Èxit (raonable). Recalca que l’èxit mai no depèn d’una única persona: “L’èxit exigeix que el procés es faci bé en el seu conjunt: l’edició, la promoció, la distribució... Si alguna cosa he après durant tots aquests anys és que cal treballar en equip. Si he tingut algun encert ha estat envoltar-me de gent que sabia més que jo”.
Aquest projecte compta amb un soci especial: el seu fill Álvaro. Format a París a Sciences Po (estudis de ciències polítiques que aprofundeixen en les ciències socials), aportarà una visió més jove i un coneixement sòlid de la matèria (a més d’una formidable agenda de contactes intel·lectuals a França).
Al febrer arrencarà amb els primers títols, que de moment guarda amb pany i clau. Li demano, almenys, queemreveli per què ha optat pel nom d’Arpa Editores, però jo –crani privilegiat– ja ho intueixo: la vibració de l’elegant instrument. Fa que no amb aquest gest tan seu de noi entremaliat: “És la unió del meu cognom i el de la meva dona: Arbizu i Palau”.
Caldrà veure com es recompon RBA, que en poc temps ha vist com marxaven dos dels tres editors principals: Anik Lapointe (fitxada per Salamandra) i ara Joaquim Palau. Queda sol davant el perill
un editor assenyat que va arribar des de Península per fer-se càrrec fonamentalment de Gredos. M’arriba la gran aposta del trimestre, amb una gira promocional per Espanya com la dels Rolling Stones: El abrazo infiel d’Olvido Hormigos. Una música bastant diferent de la que proposa Joaquim Palau: mentre aRBAHormigos toca el baix, Palau opta per l’arpa.
ANTONIO ITURBE