La Vanguardia (Català) - Culturas
No apta per a estómacs suaus
Possiblement el camí més recte que seliobrealanovel·lacriminalqueaspiri avui a guanyar-se el favor de les masses és el de ferir la seva sensibilitat o, com a mínim, imaginar una atrocitatqueli generiunamenad’estremiment. “La nostra vida és feréstega”, llegim d’entrada a la citació de HarryMartinsonqueserveixdepòrtic a Persona. Amb els drets venuts a 38 idiomes, unes xifres de vendes estratosfèriquesaSuècia, Alemanyai França, i una adaptació televisiva en marxa, la trilogia de Les cares de Victoria Bergman, signades amb el pseudònim d’Erik Axl Sund, de la qual Persona és la seva primera entrega, pertany a aquesta mutació hardcore que ha experimentat el gènerenegreeneltrànsitdelXXalXXI –reencarnació, al seu torn, de l’arribada del hardboiled als anys trenta i quaranta del segle passat– de la qual participadesdelasèriedeHarryHole de Jo Nesbø als títols de Mark Billingham, M.J. Alridge o Karin Slaughter, per citar-ne només uns quants. Elsllepafilsoelsdelavellaescola la poden desqualificar com a morbosa, i els seguidors defensar-la al·legant que seria deshonrós per al gènere desatendre la cara més violentaimalaltissadelanostrasocietat. Dependràdel gust, odel’estómac, de cadascú.
Persona, de la qual resulta convenient no esbudellar (ha!) gaire en basar-se en la concessió de mínims elements rematats per contundents cops d’efecte, arrenca amb la construcció d’una masmorra sofisticada i secreta enunpis cèntric d’Estocolm. L’aparició poc després d’un cadàver momificat, amb senyals de tortures que han inclòs l’ablació genital, mobilitzarà la comissària Jeanette Kihlberg, queals seusproblemesdomèstics també haurà d’unir la frustració d’una investigació que no avança, torpedinada per les altes instàncies.
El segon pilar de la novel·la és la psicoterapeuta Sofia Zetterlund, especialitzada en traumes infantils, que viu obsessionada amb la figura d’una antiga pacient, Victoria Bergman, que va ser víctima d’abusos en la seva infantesa, si bé l’ombra d’una personalitat dissociativa converteix la seva tragèdia en un enigma insondable. Les relacions perilloses que es teixeixen entre aquestes tres dones –al lector se li ofereix el servei complementari de decidir si el missatge escoraméscapalamisogíniaolamisàndria, el feminisme o la fantasia masculina, amesuraqueelscrimscapaçosdeferqueelmetgeforensemés experimentat regurgiti les seves primeres farinetes, puntuen l’avançamentd’unatramacarregadad’episodis pertorbadors i notes sàdiques, així com trucs i sorpreses, més o menyslegitimatspelspousilaberints que habiten la psique humana. Un carruseld’emocionsfortes, undesassossegantclimamoralqueposaalgunaespelmaal’altardeMillenniumde Larsson i un cliffhanger dels que fan mal, mentre recuperem el ritme cardíac i l’alèenlasegonaentrega.