La Vanguardia (Català) - Culturas
Variacions estructurals
Els treballs de Sabine Finkenauer (Alemanya, 1961) presenten una espècie de composició geomètrica que descompon l’espai i el qüestiona a partir d’una lògica estructural que es regeix sota estratègies properes a l’abstracció. Un dibuix/escultura de gran format que ve a ocupar l’angle de la primera sala de la galeria organitza l’espai a partir d’una espècie de quadrícula vermella i blava. Finkenauer porta per primera vegada a EtHall els seus últims treballs i de nou interpel·la la mirada a partir d’un joc dual. Binomis que ens obliguen a deixar les peces obertes: vermell i blau, bidi-
Quan la distància entre l’obra i la mirada disminueix, les seves geometries esdevenen toves, orgàniques
mensional i tridimensional, control geomètric i atzar abstracte, visibilitat i invisibilitat. De fet, algunes de les peces emmarcades, com la petita instal·lació blanca de la cantonada, juguen amb l’angle de visió al·ludint a la possibilitat d’aparèixer i desaparèixer.
El treball adquireix lectures a mesura que ens hi deixem seduir. En el moment en què la distància entre l’obra i lamirada disminueix, les seves geometries esdevenen toves, orgàniques. És allà on la feina de Finkenauer fa una picada d’ullet a una acció pictòrica que té a veure amb la naturalesa i les seves formes. Estructures que es repeteixen, traços que a partir d’algunes insercions –que deixen la bidimensionalitat del pla per jugar amb el tridimensional– apel·len a aquelles formes originàries que vénen a conformar estructures primàries del cosmos.
En la seva obra trobem també certa herència que rememora Agnes Martin. Retícules i repeticions que són sempre diferents. En