Guia de lectura de Patrick Modiano

Els grans temes del suggeridor i misteriós premi Nobel francès

Fa un parell de mesos Teresa Ariño, de l’editorial Anagrama, em va ensenyar una carta de Patrick Modiano. Una carta manuscrita –que vaig sostenir, reconec, a les meves mans amb cert plaer fetitxista – en la qual l’escriptor responia alguns dubtes sobre la traducció del seu últim llibre. La comunicació amb ell és epistolar –no utilitza el correu electrònic– i també les seves novel·les les continua escrivint a mà. Hi ha una alguna cosa d’entranyable i fins i tot aristocràtica en aquest desinterès pels déus tecnològics. Enel seu cas el gest cobraun sentit especial, perquè la seva literatura, elaborada amb minuciositat d’orfebre, parla obsessivament del passat. En el discurs de recepció del Nobel va dir: “Em sembla que la recerca del temps perdut ja no pot dur-se a terme, per dissort, amb la força i la franquesa de Marcel Proust. La societat que ell descrivia era encara estable, unasocietat del segle XIX. (...). Tinc la impressió que avui dia la memòria té molta menys seguretat en si mateixa i que ha de lluitar contínuament contra l’amnèsia i contra l’oblit”. La reflexió posa damunt la taula l’element nuclear de l’obra de Modiano: la necessitat d’aferrar-se a la memòria en una època de fugacitats, però al mateix temps la lúcida comprensió que aquesta memòria ja no pot ser la d’un novel·lista vuitcentista.

LA NOVEL·LA FAMILIAR

Tota la narrativa de Modiano emergeix de l’elaboració literària de certs records i de la interiorització d’un imaginari no viscut. Hi ha dos moments decisius: la infantesa i els anys que van precedir el seu naixement, i l’adolescència i primera joventut. La data del seu nai- xementés d’aquelles que marquen: 1945, l’any en què acaba la Segona Guerra Mundial. Els seus pares s’havien conegut el 1942 al París ocupat. La seva mare, Louisa Colpeyn, actriu flamenca, treballava en aquell moment en el departament de sincronització de la Continental, la productora francesa que va crear Goebbels per generar un cinema francès progermànic i de la qual van sortir algunes joies com Le Corbeau de Clouzot. El pare, Albert Modiano, venia d’una família de jueus toscans amb uns orígens que es remuntaven a Alexandria. Era un vividor i un somiador, ficat en negocis foscos relacionats amb el mercat negre i a qui la seva condició de jueu va obligar a canviar d’identitat i viure amagat. Patrick mantindrà escasses trobades amb aquest pare absent i durant la seva infantesa també la seva mare desapareix sovint per les gires teatrals, deixant-los a ell i al seu germà –que va morir als deu anys i a qui dedica alguns dels seus llibres– a càrrec de parents o amics. Després la mare

La literatura, elaborada amb la minuciositat de l’orfebre, parla de manera obsessiva del passat

desenvoluparà una carrera com a actriu secundària al cinema i apareix en pel·lícules de Jacques Becker, Claude Berri, Yves Robert i a Bande à part de Godard. Aquest món familiar s’explora especialment en la memòria novel·lada Un pedigrí, a Libro de familia ia Reducción de condemna.

L’OCUPACIÓ

“El París de l’Ocupació va ser sempre per a mi una nit primigènia. Sense ell, jo no hauria nascut. Aquest París no ha deixat de rondar-me obsessivament i la seva llum velada inunda de vegades els meus llibres”, diu Modiano: l’escriptor indaga en les vides dels seus pares i utilitza aquest escenari a les seves tres primeres novel·les –reunides en el volum Trilogía de la ocupación– ia Dora Bruder, excepcional mirada sobre la deportació de jueus francesos. El París ocupat és un territori d’ambigüitat moral, identitats falses, secrets i enganys. Modiano el converteix en metàfora del món, on emergeix el millor i pitjor de l’ésser humà.

UNA JOVENTUT ALS ANYS SEIXANTA

Modiano passa una part de la seva adolescència internat en una escola en la qual pares rics, bohemis o directament tèrbols aparquen els seu fills, etapa recreada a Tan buenos chicos. Establert a París, viu els primers embolics, inclosa una relació amb una dona madura, amiga de la seva mare. Aquest període es plasma en novel·les com En el café de la juventud perdida, Accidente nocturno i en la primerenca Villa triste, ambientada en un poble d’estiueig a prop de la frontera Suïssa, que recrea de manera excepcional els anhels i incerteses de la joventut.

DETECTIVESC

La seva sisena novel·la, Carrer de les botigues fosques, guardonada amb el Goncourt, presenta un personatge que ha treballat en una agència de detectius i inicia una indagació sobre el seu propi passat, sobre la seva identitat perduda. Al final quedaran més preguntes a l’aire que respostes, i és que com deia Modiano en una entrevista recent: “Un misteri no s’ha d’aclarir mai”. Moltes de les seves novel·les tenen l’esquema d’una indagació detectivesca que remena en la memòria: Más allá del olvido, L’herba de les nits, El horizonte...

CLIMA MODIANO

Continuant amb l’àmbit detectivesc, sempre he pensat que l’autor en llengua francesa a qui més