La Vanguardia (Català) - Culturas
“La gallina diu que noooo”
La Dora és una noia d’un poblet del Vallès, entre el suburbi, la urbanització residencial i el món de pagès. Quan era menuda i a l’escola muntaven una obra de teatre, sempre li tocava fer d’arbre o de gallina (no hauria estat més exacte dir que li tocava fer de pollet?). Ara que és gran, i treballa de periodista, té la sensació que no ha deixat mai de ser gallina, fins que en un viatge a Dublín coneix un expert en Joyce que té gallines com a animals de companyia. Més tard, descobreix Exit through the gift shop, la pel·lícula sobre Banksy, l’artista de carrer, i es converteix en una mena de Banksy del Vallès que pren com a símbol la gallineta. Va muntant diferents accions fins que es complica la vida i ha de buscar una sortida amb un gran cop.
Aquesta és, molt resumida, la trama de Joyce i les gallines, la primera novel·la de la periodista (i poetessa: havia publicat un parell de volums a Labreu i Galerada) Anna Ballbona (Montmeló, 1980). Va ser finalista de la primera convocatòria del premi Llibres Anagrama. Tota aquesta història té un contingut generacional, reforçat per les consideracions que fa l’autora: “En aquest país ets jove fins que ets massa gran i deixes de ser-ho quan jan t’han ben trinxat i ben fotut”. O bé: “Ara la gent no vol passió: vol només eufòria i al·lucinació