La Vanguardia (Català) - Culturas
Les ocultes de la generació del 27
Aquests són anys de desgreuges, de tornar-li a la història de la cultura el que la història oficial li ha negat. L’octubre passat Esquerra Unida va aconseguir tirar endavant per unanimitat al Congrés dels Diputats una iniciativa presentada per “reparar l’injust oblit de les dones de la generació del 27”, que entre altres coses proposa d’avaluar la seva presència als llibres de text, avui escassíssima.
Una idea per a la qual va servir de detonant el documental Las Sinsombrero, emès per La 1 en el programa Imprescindibles i que hauria de ser obligatori a totes les escoles on encara s’imparteix una cultura masculinitzada, altament esbiaixada. Aquest documental, en el qual es ressuscita vuit d’aquestes dones fascinants que el franquisme va convertir en prescindibles (incloses María Zambrano i Rosa Chacel), incorpora, entre d’altres, les dues úniques poetes que Gerardo Diego es va dignar admetre en la seva antologia Poesía española contemporánea, Ernestina de Champourcín i Josefina de la Torre.
Tània Balló (Barcelona, 1977), una de les artífexs del documental, l’ha convertit en llibre, sumant-hi dues companyes de viatge més, una d’elles la pintora catalana Ángeles Santos, encara per reivindicar. Totes deu completen els buits deixats pel relat que fins ara donàvem per bo i fan de Las Sinsombrero un homenatge col·lectiu a qui els seus propis com- panys de generació van negar als seus llibres memorialístics, on no les citen o ho fan ben poc. Independents, lliures, consagrades a la tasca de ser elles mateixes els anys gloriosos del Lyceum Club, que com explica una d’elles, María Teresa León, a Memoria de la melancolía, “s’havia proposat avançar el rellotge d’Espanya”. Amb les ja esmentades, completen la llista la pintora Maruja Mallo, l’escultora Marga Gil Roësset, Margarita Manso i Concha Méndez, a la casa mexicana de la qual va morir Cernuda.
No va ser doncs Alberti, com s’ha dit, qui va clausurar amb la seva mort aquesta generació. Ángeles Santos ens va deixar el 2013, abans-d’ahir. “Las Sinsombrero van saber trobar el lloc que només els va pertànyer a elles; la consciència d’una lluita contra un temps que sentien que no era seu. La seva obra es va convertir en l’arma més poderosa. En ella, cadascuna d’aquestes artistes hi va plasmar aquesta nova dona, mirall dels seus propisdesitjos”,escriuBalló.