La Vanguardia (Català) - Culturas
Picada d’ull a Bassani
Una novel·la com aquesta, d’ambient rural i gènere sentimental, sota l’ombra allargada de Víctor Català, Rodoreda i Bassani, que busca la complicitat del lector fidel amb referències a maneres, temes i paisatges d’obres anteriors alienes i pròpies, corre un doble risc. D’un costat, l’emulació dels clàssics pot desembocar en caricatura. De l’altre, el fet de conèixer, d’entrada, la tipologia dels personatges, el caràcter dels esdeveniments i ambients, el desenvolupament i el possible desenllaç, obliga a un pacte i undiàlegdifícild’establirambquiespera una mica més.
Però la periodista i filòloga Blanca Busquets (Barcelona, 1961), amb llibres traduïts a diversos idiomes, que va obtenir el premi Llibreter per La nevada del cucut, confia en el seu èxit i traça, juga lliurement amb els materials i amb una trama plena de girs inesperats, truculència i misteri.
Estira el fil de la prosa i el relat flueix, en una espiral de simetries i recurrències, de trobades i descobriments inesperats, de secrets compartits entre qui narra i qui llegeix, sense donar temps a pensar en les causes més íntimes dels fets, en la solitud de l’ésser humà, en la felicitat dels somnis, en els enigmes de l’existència. El que importa és la partida que recrea i distreu, amb regles, on es guanya o es perd.
Aquí, Perotti, l’irrellevant jardiner dels Finzi-Contini, cobra protagonisme en el nonagenari Aniol, camperol al servei dels Torralba, burgesos de Barcelona, amb casa i jardí modernista, escenari de la mort i la primavera, en un poblet de muntanya. El tímid i irresolut Aniol explica en primera persona el seu passat i present, la relació canviant entre dues famílies de classe i condició diferents, el seu amor impossible per la Mireia, amiga d’infantesa i dona de l’amo, que recorda el del protagonista de Ferrara per la Mico, la bonica filla d’aquella mansió envoltada d’alts murs. Aquí, els personatges dels Drames rurals adopten diferents rols: els homes embogeixen, les dones dominen. I el protagonista, en lloc de construir la mateixa identitat, transmet la força i energia dels personatges femenins.
També hi ha el final feliç, on –com deia Bassani–, per damunt de tot, guanya aquesta joventut amb afecció a la vida, que empeny més enllà del dolor. I l’ànsia de convertir el present enpassat,perpoderestimar-lo.