La Vanguardia (Català) - Culturas
El Pla Marshall xinès
A finals del 2013, Xi Jinping, president de la República Popular de la Xina, va apel·lar a la història: “Fa més de dos mil·lennis, les persones diligents i valentes d’Euràsia van explorar i van obrir vies d’intercanvis comercials i culturals que unien les principals civilitzacions d’Àsia, Europa i l’Àfrica, col·lectivament anomenada la ruta de la seda per generacions posteriors”. Objectiu: difondre la iniciativa One belt, one road (una franja, una ruta), coneguda amb l’acrònim Obor. En síntesi: la nova ruta de la seda que impulsa el Govern xinès. Vanguardia Dossier ens ofereix els detalls.
La nova ruta inclou uns territoris –de la Xina a Europa a través del Sud-est Asiàtic, Àsia Central i l’Orient Mitjà– que generen el 55 per cent del PIB mundial i inclouen el 70 per cent de la població mundial i el 75 per cent de els reserves energètiques conegudes. Una inversió inicial d’1,4 bilions de dòlars. I això, com assenyala l’economista Nicola Casarini, per fer realitat els “cinc factors de connectivitat” de Xi Jinping: comunicació política, connectivitat viària, fluïdesa, circulació monetària i entesa entre pobles. Una mena de Pla Marshall per desenvolupar l’economia dels països veïns que tindrà repercussions mundials? Problema: quina reacció de Rússia i l’Índia davant el desafiament xinès (Emmanuel Lincot). L’Àsia Central es convertirà en el camp de batalla de les grans potències?, pregunta Simon Shen. Per la seva banda, Barthélémy Courmont assenyala les suspicàcies de la ruta de la seda marítima d’una Xina que augmenta el seu potencial militar naval. Perill: el terrorisme de la zona pot danyar el projecte de la nova ruta de la seda (Mathieu Duchâtel). Mentrestant, els Estats Units mesuren les conseqüències d’una iniciativa que podria ampliar la influència de la Xina sobre els països veïns (David A. Parker i Daniel G. Sofio).
El que sí que és cert és que l’“auge pacífic” xinès posa en dubte la posició econòmica de Rússia a l’Àsia Central (Aleksandr Gabúiev). Un auge –expansió– que es projecta a l’Orient Mitjà via inversions i comerç (I-wei Jennifer Chang), a Europa via tractats bilaterals de protecció empresarial mútua (Philippe Le Corre), a Àfrica i l’Amèrica Llatina-Carib via infraestructures i “zones de projecció” (Yun Sun i Xu Shicheng). Espanya? Assenyala Xulio Ríos que ha de potenciar estratègia i diplomàcia per no quedar-se al marge de la ruta internacional d’intercanvi que impulsa la Xina.
Entre expectatives i recels –el somni xinès fet realitat en detriment de les altres potències?, la projecció de la Xina més enllà de les seves fronteres?, una nova hegemonia internacional?– la nova ruta de la seda inicia el seu camí per l’ampli món.