La Vanguardia (Català) - Culturas
Paranoia constructiva
Dues anàlisis, des de la biologia i des de les ciències socials, que dirigeixen la mirada a les nostres pròpies societats, a com ens relacionem i a allò que Occident i la humanitat haurien de fer per afrontar els reptes que vindran L’autor de
(Boston, 1937), explica al seu llibre
que el grau de coneixement empíric i comprovable de la realitat, atresorat al llarg d’anys, l’ha portat a ostentar el que ell anomena “paranoia constructiva”. És a dir, posar més atenció als petits detalls de la vida que a moltes de les coses que ens fan considerar molt importants per a la nostra vida i que no ho són. Un exemple: avui les dades ens indiquen que és més fàcil morir relliscant a la dutxa que en un accident de trànsit i, tot i això, ens angoixa més el segon que el primer. Per paranoia constructiva Diamond entén “una actitud previnguda que no és exagerada, sinó pertinent”. El seu assaig té l’interès de comparar la situació i evolució dels països occidentals amb altres països del món, des de l’òptica de l’observació, com quan ell mateix estudiava el comportament dels ocells.
Des d’aquesta òptica de ser previnguts és interessant l’advertència que fa en constatar com Occident està perdent l’avantatge acumulat en els dos últims segles respecte a altres cultures. Perdre l’avantatge implica no només retrocedir sinó bloquejar la sortida a solucions que permetin als països d’Occident continuar sent competitius. Diamond mostra, amb l’exemple dels EUA, els perills que suposa no adonar-se dels detalls. Els EUA tenen grans avantatges, com ara el fet de tenir l’economia més gran del món, l’exèrcit més poderós del planeta i la renda per càpita més elevada. I, tot i això, els països com els EUA, “poden malgastar els seus avantatges, com ho ha fet l’Argentina.”
Aquest debilitament va referit a diversos aspectes, entre els quals l’ensorrament accelerat de l’acord polític, que està desgastant el govern de les institucions. Des de la seva òptica, aquest debilitament és a causa de l’impacte de la televisió, internet i les xarxes socials que suposa el declivi de la comunicació cara a cara.
En la mirada de Diamond, el detall de com ens comportem socialment té més efectes negatius que la confrontació ideològica. Pesa més el contacte humà que els interessos
Jared Diamond
polítics. És més avantatjós prendre un cafè amb el teu oponent que enviar-li un tuit per fer-lo canviar d’opinió. El segon aspecte és la crisi del vot als EUA: “Només el 60% va votar en les presidencials, i el 20% en els últims comicis municipals de Los Angeles”. Probablement, una de les raons d’una participació tan baixa es degui, en observar de nou els petits detalls, que a cap altre país del món no se celebren tantes campanyes electorals. Els EUA viuen en una ininterrompuda campanya que, sumat als obstacles que posen els governs municipals i estatals per votar, desanimen els votants. Un aspecte rellevant: més eleccions no sempre respon a més democràcia.
El tercer factor fa referència a la cada vegada més desigualtat socioeconòmica. Diamond assenyala que el deteriorament de les condicions de vida d’una bona part de la societat es deu al deficitari sistema educatiu públic, que implica perdre una bona part del capital humà. Hi hem d’afegir que aquesta situació d’extrema precarietat genera, a les ciutats, la idea que només amb motins urbans és possible canviar les coses. JARED DIAMOND: Cal parar més esment als petits detalls de la vida que a moltes de les coses que ens fan considerar molt importants per a la nostra existència i que, en realitat, no ho són. EDWARD O. WILSON: al llarg dels anys com a societat, i ser capaços de veure, en la nostra evolució cultural, aspectes que poden ajudar a parar l’ensorrament col·lectiu i individual al qual assistim. Com diu Wilson, “què podrien extreure de nosaltres si ens visitessin uns hipotètics alienígenes? Què els podria ser valuós? La resposta correcta són les humanitats”.
Tots dos assajos descansen en la mateixa observació íntima que no podem perdre el nostre avantatge evolutiu, en no actuar sobre el món i sobre nosaltres.
“Què podrien extreure de nosaltres uns alienígenes? Què els podria ser valuós? La resposta correcta són les humanitats”.
FÈLIX RIERA