Flamenques i heterodoxes

ment –explica Minako–, l’etimologia de la paraula butoh prové de zapateado. Suposo que sabatejar és una cosa ancestral que, d’alguna manera, ens comunica amb la mare natura, a la qual preguntem pel nostre destí. La dansa de Carmen Amaya tenia aquesta cosa mística que permet a l’home connectar amb les forces de l’univers i mitjançar en una dimensió espiritual”.

Minako, resident a Berlín des de mitjans de la dècada dels vuitanta, presentarà al Mercat (dijous, a les 20,30 h) el seu espectacle Equilibrio arcaico, que ha concebut al costat d’Israel Galván i –de nou– Patricia Caballero. “Miro d’utilitzar el poder creatiu de la imaginació per reinterpretar tant el butoh com el flamenc, per portar-los al meu propi terreny i crear el meu propi llenguatge amb uns nous arranjaments”, explica la japonesa, conscient que “per descomptat, el resultat no és ni flamenc ni tampoc butoh”.

“El flamenc hauria de reinterpretar-se a través de l’autenticitat dels seus bailaores i no quedar ancorat en formes buides del passat”, aposta Seki, que coincideix plenament amb l’opinió de Patricia Caballero: “En algun moment el flamenc es va aturar i hem cregut que aquesta és la seva història veritable, però el flamenc sempre ha estat fusió. El flamenc és una cosa

La japonesa Minako Seki va arribar al flamenc des del butoh; el de la sevillana Uchi ve de la tradició