Edició amb editors

La setmana passada es va presentar a Madrid i Barcelona el Portal de Editores y Editoriales Iberoamericanos EDI-RED, una musculada proposta a internet que ofereix 150 semblances de segells i professionals del llibre, històrics i actuals, amb suport audiovisual i iconogràfic. Els perfils recollits en aquest primer lliurament van de Destino a Caro Reggio i de Cénit a Gustavo Gili, passant per El Caballero Audaz o Meucci. En alguns casos s’inclou tota la informació; en d’altres s’anuncia que vindrà, cas del Fondo de Cultura Económica o Paco Porrúa.

La professora i investigadora literària Pura Fernández, que l’impulsa, s’ha envoltat d’experts com Manuel Llanas, Blanca Ripoll o Josep Mengual en un projecte que requeria col·laboració interdisciplinària. Perquè aspira a traçar una cosa tan vasta com és “el mapa de l’edició literària en castellà, català, eusquera i gallec, així com en portuguès, des del 1800 fins a l’actualitat, ja sigui en paper o en format digital i en qualsevol espai geogràfic”. Ha comptat amb dos socis potents, la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

EDI-RED se suma a un altre portal anterior més delimitat, el Patrimoni d’editors i editats de la Biblioteca de Catalunya, que dóna notícia de 40 editorials, 600 autors i més de 350 col·leccions, i sobretot ajuda a orientar-se entre els fons físics de la biblioteca.

Les dues iniciatives culminen un procés iniciat a Espanya a la segona meitat dels anys noranta, quan un grapat d’editors, periodistes i historiadors es van llançar (ens vam llançar) a documentar la història de l’edició peninsular com a història cultural. Avui la bibliografia sobre aquest tema ja és considerable, i els avenços tecnològics permeten fer un pas endavant com el que EDI-RED representa. L’ombra d’Aldo Manuzio és allargada.