Campió del noucentisme

Gran escultor noucentista, una selecció dels seus guixos es pot veure a Barcelona per després viatjar a Olot

Els guixos del taller de Clarà il·lustren un art de l’ideal

Josep Clarà (1878-1958) és un dels grans de l’escultura catalana d’entreguerres. Nascut a Olot, on es formà sota la influència de Josep Berga i Joaquim Vayreda, pintors paisatgistes d’aquella mena d’Escola de Barbizon garrotxina, va completar els estudis a Tolosa de Llenguadoc, on descobrí la seva vocació per l’escultura. Quan als vint-i-dos anys s’instal·là a París, quedà fascinat per l’obra d’Auguste Rodin i d’Aristides Maillol, als quals conegué i foren determinants per a la seva carrera. Era el 1900 i hi residí fins a la dècada de 1930, la seva etapa més prolífica, quan madurà el llenguatge passant del modernisme al mediterranisme classicista. Amic de literats com Paul Valéry o d’escultors com Jean Bourdelle, adoptà i importà a l’àmbit català els pressupòsits estètics i els valors del Nou Classicisme francès.

Clarà –com també Enric Casanovas– fou el gran escultor noucentista, reivindicador de la tradició clàssica i la voluntat de ser modern, sempre des de la contenció i l’equilibri. Artista reconegut, participà als principals esdeveniments internacionals d’Europa i Amèrica, i el cèlebre crític britànic Kineton Parkes el definí com “el millor escultor espanyol” i “el creador de la bellesa eterna”.

Encàrrecs i polèmiques

A Barcelona, amb el suport d’Eugeni d’Ors, exposà a les Galeries Laietanes i a la Sala Parés, i gràcies a la seva bona reputació va rebre l’encàrrec de fer escultures per a la plaça Catalunya i pels espais de l’Exposició de 1929. Clarà, ja instal·lat a la ciutat, patí també la Guerra Civil, que li destrossà part del taller. Acabat el conflicte, realitzà diversos encàrrecs per a les noves autoritats, com el Monument als caiguts (1950) situat a la Diagonal i que tant trist final va patir. Als anys 40 construí el seu nou taller al carrer Calatrava, obert el 1969 com a Museu Clarà i tancat el 1995 amb polèmica. Aleshores part de la seva col·lecció es traslladà al MNAC i unes setcentes peces (entre guixos, terracotes i dibuixos) al Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot.

Enguany es compleixen vint anys d’aquell trasllat i una selecció de guixos ha tornat a Barcelona. El Museu Europeu d’Art Modern els exposa amb el títol Al taller de Josep Clarà, presentant més de vuitanta peces de guix, les més rellevants del seu univers figuratiu modernista, noucentista i classicista.

La mostra posa en evidència com associem l’obra dels escultors a la peça acabada, però que això no és més que el resultat final, l’últim graó de tot un procés que pot durar mesos i que comença amb la idea dibuixada, segueix amb el modelat en fang i conclou amb els emmotllats en guix abans del seu traspàs a un material durador, com el bronze o el marbre.

Procés creatiu

A l’exposició les peces recorden com estaven disposades al seu taller. Algunes són de gran volum i alçada, com Èxtasi (1903) o Jesús (1904), mentre d’altres són de petit format, com la medalla Universitat de Barcelona (1937). També hi ha obres emblemàtiques com La Deessa (1928), que es pot veure en marbre a la plaça Catalunya de Barcelona, el Monument al treball (1915) fet en bronze a la plaça del doctor Robert de Sabadell, o la Maternitat (1948) també en bronze a la plaça Clarà d’Olot.

Tots aquests guixos descobreixen el seu procés creatiu i la seva trajectòria artística. Perquè cada un és el punt de partida, el primer gest de l’escultor, el més autèntic, on hi imagina, contrasta i ajusta el seu treball. Són interessantíssimes

El seu nou taller de Barcelona, dels anys 40, es va convertir el 1969 en Museu Clarà i va ser tancat el 1995

les unions entre les parts emmotllades que deixen a la vista unes juntes cicatritzades, les ditades i els grums dels primers esbossos, els polits de les peces més acabades o els punts marcats sobre el guix que li servien per transportar-los al marbre i aconseguir així la rèplica augmentada.

L’exposició, en coproducció amb el Museu de la Garrotxa d’Olot, està comissariada per Cristina Rodríguez i Irene Gras, i representa una molt bona oportunitat per comprendre el treball previ a l’obra acabada d’aquest gran escultor de formes ideals i modernes.

Al taller de Josep Clarà. Els guixos d’un escultor irrepetible MUSEU EUROPEU D’ART MODERN, BARCELONA. WWW.MEAM.ES. FINS AL 12 DE JUNY. MUSEU DE LA GARROTXA, OLOT. WWW.OLOTCULTURA.CAT. DEL SETEMBRE AL GENER DEL 2018