La Vanguardia (Català) - Culturas
RCR i el far horitzontal
El diccionari de l’IEC defineix “far” en primera accepció com “torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia”. El 1989, a la seva sala d’exposicions madrilenya, el Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme va exposar els projectes per a la construcció de 59 nous fars al litoral espanyol, un dels quals presentava la inusualíssima característica de tractar-se... d’una construcció horitzontal. És a dir, en comptes d’una “torre a la costa”, es tractava d’una espècie de braç afilat que s’endinsava al mar; s’edificaria a Punta Aldea (Gran Canària). No hi havia res semblant a Espanya, ni es tenia constància que existissin precedents entre els lighthouses del món. El projecte, que havia quedat vencedor d’un concurs d’idees, el firmaven quatre arquitectes d’Olot acabats de llicenciar: Ramon Vilalta, Carme Pigem, Rafael Aranda i Maria Tàpies. Els tres primers encara treballen junts i, sota el nom d’estudi RCR, acaben de rebre el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes.
Es van oferir llavors a passar per La Vanguardia a explicar el seu disseny i els vaig atendre jo una tarda de juny. La insòlita disposició –em va explicar Vilalta– es devia a les característiques del terreny: la punta de Los Bajones, “un mur natural que talla el mar, una faixa de terra entre dos blaus. Es tractava de no trencar aquell equilibri del penya-segat”. La construcció es convertiria així “en una prolongació de la cresta de la costa”.
El projecte no es va dur mai a terme però la seva repercussió va impulsar una carrera internacional. Si, com ha dit Ferran Adrià citant el cuiner Maximin, “la creativitat és no copiar”, el gest horitzontal dels joves arquitectes olotins ja marcava el seu radical compromís.