La Vanguardia (Català) - Culturas
Barcelona sota les bombes
Xavier Theros és cronista de Barcelona, sap moltíssimes coses de la nostra ciutat i les ha posat en dansa en una novel·la històrica, de guerra, policíaca i de vampirs. Nascut a Barcelona el 1963, va ser conegut durant molts anys, sobretot, com a poeta. Amb Rafael Metlikovez va crear el grup Accidents Polipoètics i va desenvolupar amb gran èxit la polipoesia que Xavier Sabater havia incorporat d’Itàlia a començaments dels anys vuitanta: avantguarda futurista, acció i performance. La Sisena Flota a Barcelona (2010) va posar en primer pla el Theros antropòleg i investigador. A Barcelona a cau d’orella (2013) va aplegar, amb voluntat enciclopèdica, les seves cròniques periodístiques de potins barcelonins. I ara fa el salt al món de les novel·les que guanyen premis.
La fada negra reconstrueix amb molt sentit històric la vida de Barcelona entre el bombardeig d’Espartero el 1842 i la revolta dels jamancios, el 1843, precedent de tantes revoltes populars que ha viscut la ciutat, fins a la revolució del juliol de 1936, amb la qual es poden establir –i Theros no se n’està– paral·lelismes. L’ús de les fonts documentals i anecdòtiques d’aquell temps és molt reeixit: els ambients són totalment creïbles. Hi ha pàgines escrites amb molta solta sobre l’addicció i la moda de l’opi a Barcelona; sobre la vida quotidiana dels bordells; sobre Montjuïc quan era una muntanya sinistra, on hi havia gent que vivia en coves i encara hi treballaven bosquerols; sobre el teatre de titelles. I, és clar, sobre tots els detalls i detallets de la revolta dels jamancios contra l’Estat Liberal, que va acabar amb la ciutat bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella, i el brigadier Joan Prim dirigint les operacions.
Theros i Albert Sánchez Piñol són molt amics. Els seus llibres tenen en comú la dimensió antropològica i el retrat intens de les guerres, que en català no té altre precedent que l’obra de Marià Vayreda. Theros es decanta més pels costums urbans i escriu una novel·la trufada de notícies curioses: des de l’estada a Barcelona de l’escriptor romàntic Charles Nodier a l’origen dels espaguetis a la carbonara. Una novel·la, però, és, per damunt detot,relatipersonatges,iaquíesnota una mica l’autor debutant.
La fadanegra té dues línies argumentals que s’entrecreuen. La primera és històrica i política: cansats de misèries, la gent pobra surt al carrer, empaita els rics i els capellans, i planta cara a l’exèrcit. La segona és policíacaianecdòtica:encarreguenalcapità Llàtzer Làmpades de resoldre el cas d’un vailet que han trobat mort en un fumador d’opi. És fill d’un cap de la màfia barcelonina, en Junceda, enfrontat a mort amb un antic company, en Dents de Rata. La recerca treu a la llum un cas de vampirisme: uns nens que, de tant en tant, apareixen morts i xuclats.
De fons, hi ha una història coneguda. En Junceda mou els fils perquè tothom vagi ben armat: si hi ha insurrecció, tant li fot si són carlins com republicans, hi ha números que la ciutat acabi bombardejada. Moltes cases quedaran malmeses o aniran a terra i serà el moment dels grans negocis immobiliaris. A més, han començat a enderrocar les muralles. Junceda hi veu una gran oportunitat d’enriquir-se. Hi ha connexió entre la trama anecdòtico-detectivesca i l’argument político-militar, però no deixa passar prou corrent elèctric humà que és l’energia que mou les novel·les.
El capità Làmpades, enfrontat a Junceda i al cap de la policia secreta, el baró de Lleró, és un personatge de novel·la negra, molt ben portat al segle XIX: amb un passat traumàtic, vicioset (s’enganxa a l’opi i les veu quadrades o més aviat deliqüescents) i honest. Al final, un poema de Bonaventura Carles Aribau ridiculitza els jamancios i posa pels núvols el brigadier Prim, que salva la Reina i el país. Talqual:Catalunya.
Xavier Theros posa el capità Làmpades a resoldre el cas del fill d’un mafiós assassinat en un fumador d’opi