La Vanguardia (Català) - Culturas
La fira Tefaf
El 1987 vaig treballar a la biennal de l’antiquariat de Florència representant Aproarte, un grup d’antiquaris i galeristes espanyols que va renovar l’ètica i l’estètica de l’ofici i va morir en l’intent. Quan hi era van venir dues delegacions interessades a convidar-nos: Frankfurt i Maastricht. Em vaig reunir amb tots dos però em van agradar més els holandesos perquè vaig sentir que em venien una mica més que una fira comercial, un projecte a llarg termini, i així ho vaig exposar als meus caps però ells no em van fer cas i van triar la seu teutona. I es van equivocar. Trenta anys després, Tefaf, la fira d’art de Maastricht, és avui la millor del món en la seva categoria, només comparable amb Basilea, que lidera l’art contemporani.
Què ha passat en aquestes tres dècades perquè una fira local situada en una petita ciutat del sud d’Holanda s’hagi convertit en la fira enciclopedística més rellevant del panorama internacional? Diverses raons expliquen la seva colossal expansió. La primera està en la seva gènesi. Tefaf neix del somni d’uns antiquaris holandesos per posicionar-se més enllà de les seves fronteres i lloguen l’espai a la institució firal, que no interfereix en la gestió. Aquesta independència és essencial perquè permet organitzar-la amb una jerarquia basada en l’excel·lència i la qualitat dels seus expositors, sense lligams. El prestigi d’una fira rau a elegir els que exposen i després controlar el que s’exposa i Tefaf des del principi va tenir clar aquestes premisses. La segona raó n’és la ubicació, al cor d’Europa. No és arbitrari que a Aquisgrà, a només 40 quilòmetres de Maastricht, Carlemany fundés Europa. Si traces en un mapa una circumferència amb un compàs al voltant de Maastricht veuràs que ets a quatre passes de Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, França i no gaire lluny de Suïssa o Anglaterra. I un cop allà no hi ha les distraccions de lleure que produeixen les grans capitals. L’atenció es concentra en la fira: Eldorado per a un col·leccionista, un museu en venda.
Tefaf és una fira d’on pots sortir amb un tors romà o l’última escultura d’un artista xinès. Recorre la història de l’art i perquè el visitant no es perdi està sectoritzada amb el rigor de l’urbanisme de Haussmann. Així, els grans eixos porten el nom de les places i avingudes més conegudes del món sencer que gairebé cent mil visitants de seixanta països cada any transiten a mitjans de març. Doscents setanta expositors treballen durant un any buscant les millors obres que dos dies abans de la inauguració un comitè de cent experts analitzen amb el rigor i la curiositat d’un forense.
Vaig visitar molts anys Tefaf i al matí mentre al vestíbul feia la llarga cua per entrar-hi somiava ser un dels expositors que avançaven ràpidament ensenyant l’acreditació per preparar el seu estand. Des de fa set anys soc un d’ells. Arribar-hi no va ser fàcil, mantenir-s’hi tampoc, però participar d’aquest esdeveniment des de dins és una experiència única, intensa i enriquidora, un punt de trobada amb amics, col·legues i visitants de tot el món i una manera de condensar en quaranta metres quadrats el que ets professionalment a través de les obres i de com les mostres. Paradoxalment, Tefaf és encara una fira inexplicablement poc coneguda entre nosaltres. ARTUR RAMON