La Vanguardia (Català) - Culturas

La fira Tefaf

-

El 1987 vaig treballar a la biennal de l’antiquaria­t de Florència representa­nt Aproarte, un grup d’antiquaris i galeristes espanyols que va renovar l’ètica i l’estètica de l’ofici i va morir en l’intent. Quan hi era van venir dues delegacion­s interessad­es a convidar-nos: Frankfurt i Maastricht. Em vaig reunir amb tots dos però em van agradar més els holandesos perquè vaig sentir que em venien una mica més que una fira comercial, un projecte a llarg termini, i així ho vaig exposar als meus caps però ells no em van fer cas i van triar la seu teutona. I es van equivocar. Trenta anys després, Tefaf, la fira d’art de Maastricht, és avui la millor del món en la seva categoria, només comparable amb Basilea, que lidera l’art contempora­ni.

Què ha passat en aquestes tres dècades perquè una fira local situada en una petita ciutat del sud d’Holanda s’hagi convertit en la fira encicloped­ística més rellevant del panorama internacio­nal? Diverses raons expliquen la seva colossal expansió. La primera està en la seva gènesi. Tefaf neix del somni d’uns antiquaris holandesos per posicionar-se més enllà de les seves fronteres i lloguen l’espai a la institució firal, que no interferei­x en la gestió. Aquesta independèn­cia és essencial perquè permet organitzar-la amb una jerarquia basada en l’excel·lència i la qualitat dels seus expositors, sense lligams. El prestigi d’una fira rau a elegir els que exposen i després controlar el que s’exposa i Tefaf des del principi va tenir clar aquestes premisses. La segona raó n’és la ubicació, al cor d’Europa. No és arbitrari que a Aquisgrà, a només 40 quilòmetre­s de Maastricht, Carlemany fundés Europa. Si traces en un mapa una circumferè­ncia amb un compàs al voltant de Maastricht veuràs que ets a quatre passes de Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, França i no gaire lluny de Suïssa o Anglaterra. I un cop allà no hi ha les distraccio­ns de lleure que produeixen les grans capitals. L’atenció es concentra en la fira: Eldorado per a un col·leccionist­a, un museu en venda.

Tefaf és una fira d’on pots sortir amb un tors romà o l’última escultura d’un artista xinès. Recorre la història de l’art i perquè el visitant no es perdi està sectoritza­da amb el rigor de l’urbanisme de Haussmann. Així, els grans eixos porten el nom de les places i avingudes més conegudes del món sencer que gairebé cent mil visitants de seixanta països cada any transiten a mitjans de març. Doscents setanta expositors treballen durant un any buscant les millors obres que dos dies abans de la inauguraci­ó un comitè de cent experts analitzen amb el rigor i la curiositat d’un forense.

Vaig visitar molts anys Tefaf i al matí mentre al vestíbul feia la llarga cua per entrar-hi somiava ser un dels expositors que avançaven ràpidament ensenyant l’acreditaci­ó per preparar el seu estand. Des de fa set anys soc un d’ells. Arribar-hi no va ser fàcil, mantenir-s’hi tampoc, però participar d’aquest esdevenime­nt des de dins és una experiènci­a única, intensa i enriquidor­a, un punt de trobada amb amics, col·legues i visitants de tot el món i una manera de condensar en quaranta metres quadrats el que ets profession­alment a través de les obres i de com les mostres. Paradoxalm­ent, Tefaf és encara una fira inexplicab­lement poc coneguda entre nosaltres. ARTUR RAMON

 ?? MARCEL VAN HOORN / EFE ?? Muntatge de l’edició de la fira Tefaf d’aquest any
MARCEL VAN HOORN / EFE Muntatge de l’edició de la fira Tefaf d’aquest any
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain