Els vint sentits del regne vegetal

cients i socials. Perceben tant el seu propi ésser com tot allò que les envolta. No només comparteixen dades o creen aliances amb altres organismes vegetals, també ho fan amb animals. Emeten molècules anomenades COVB, uns compostos volàtils d’origen biogènic, que utilitzen com a forma de comunicació. Les plantes aromàtiques, per exemple, produeixen olors concretes que molt probablement amb ella, estableix estratègies de cooperació. Es podria dir, per tant, que se segueixen lleis de parentiu similars a les humanes en el regne vegetal.

Repeteixo es podria dir perquè, òbEns viament, estem forçant el llenguatge per entendre una realitat radicalment diferent de la nostra a partir de paraules i metàfores humanes. Després d’una raonable resistència a aquests préstecs, la comunitat científica està acceptant com a disciplina la neurobiologia vegetal. El seu exponent més conegut és Mancuso, que dirigeix a Florència des del 2005 el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal. Però no està ni de bon tros sol. El seu laboratori no només col·labora amb institucions acadèmiques de prestigi (com la Universitat de Bonn, l’Acadèmia Xinesa de Ciències, la Universitat París Diderot o l’Imperial College britànic), sinó que també ha engendrat un centre d’investigació a Kitakyushu (Japó), coordinat pel professor Tomonori Kawano. Es tracta de continuar indagant en tres grans línies: la intel·ligència, el comportament i la comunicació dels organismes vegetals. I de fer-ho en xarxa, sumant a la nova causa el major nombre possible de biòlegs i botànics de tot el món.

trobem en un moment fascinant de la història de la humanitat. Durant el segle XX es van anar reconeixent, filosòficament i jurídicament, els drets de tots aquells col·lectius que l’home blanc havia negat durant els segles anteriors. El canvi en aquest segle XXI s’està caracteritzant per una ampliació brutal d’aquest camp de batalla de l’alteritat: alguns jutges han reconegut drets humans a primats superiors i el Parlament Europeu proposa que els robots siguin persones electròniques. Els animals, les màquines i els vegetals ¿també tenen intel·ligència i sensibilitat? I, per extensió, tenen dret que s’estudiïn els seus drets?

En un món de laboratoris d’enginyeria genètica i llavors patentades, l’ètica parteix de la consideració d’una certa realitat com a subjecte individual. Probablement ha començat el lent camí que condueix a que les plantes adquireixin identitat. No és casual que tot això es produeixi amb un teló de fons apocalíptic: el del canvi climàtic. El vint per cent de les plantes està en perill d’extinció i el seixanta per cent de les cinc-centes espècies de mones i

Les plantes són éssers conscients i socials; perceben tant el seu propi ésser com tot allò que les envolta